Quan començo la relació amb un client, la primera pregunta que sorgeix és aquesta: “I digues, quina és la diferència entre un procés de mentoring vs coaching?”.
No sempre ho tenim clar… Com podem valorar i distingir cada especialitat? Què em mou a buscar acompanyament professional? En reflexionar sobre la meva experiència, primer com a coachee, després com a coach i més recentment com a mentora, veig el sentit del recorregut que ha tingut per a mi. És un apassionant «journey» cap a l’autonomia, la llibertat i la responsabilitat, on no ha faltat una bona dosi de coratge.
Primera diferència: la mirada entre el mentoring vs coaching
Però centrarem l’anàlisi en els diferents aspectes que es donen entre mentoring vs coaching. La primera diferència és la «mirada». Mentor o coach posen l’atenció en focus diferents quan miren la persona. El mentoring mira l’ésser humà complet i n’explora totes les dimensions. Observa, investiga amb tu i et coneixerà a fons. Recordes quan vas perdre el goig i la pau? Així va descobrint el que et dona sentit i dissenya el programa específic que integrarà totes les teves dimensions.
La «mirada» del coaching a la persona se centra en un tema o motiu, que és el que es treballarà. Es mira el coachee amb la intenció de fer-li de «mirall». Així la persona veu reflectits els seus patrons i la seva part reactiva (normalment lligada a l’àmbit emocional-ego) que bloqueja el tema en qüestió. D’aquesta manera, s’aplica una tècnica certificada per hores: l’important és aconseguir resultats a curt termini.
Segona diferència: la relació que es crea
Un altre aspecte diferencial que destaco té a veure amb la creació de la relació amb el coachee o mentee. O més aviat amb la profunditat que el mentoring i el coaching donen a l’educació emocional. El mentoring se centra a crear una relació autèntica, no una relació tècnica. El coaching aplica tècniques i ensenya estratègies per «controlar les emocions». El mentoring proposa un treball de reconeixement de les emocions. Un cop vistes i conegut el seu origen, treballa per transcendir-les.
El mentor o mentora aporta la seva experiència. També posa al servei i a disposició del mentee les seves pròpies competències. Aquestes estan validades per una experiència contrastada i coherent que indaga en l’impacte humà del que es fa i com es fa. Com que ja hi ha passat, el mentor o mentora et parla de coses reals amb confiança i actitud generosa.
Conclusió final: Mentoring vs coaching
Coaching vs Mentoring. Mentoring vs Coaching. Cadascun té la seva utilitat, el seu «per a què». Tot i que, per a mi, el mentoring també té un «perquè». Si volem que la nostra organització estigui en el futur, cal que ens ocupem de renovar-la, de fer-la humana i mentalment sostenible. Hem de caminar cap a la màgia de la connexió humana.
Aquest és el «perquè»: el «journey» de posar-se al servei dels altres només té un camí, que és el viatge a l’interior d’un mateix, al propi lideratge, de «dins cap a fora». I si estàs pensant a començar un procés de mentoring, no dubtis a posar-te en acció i contactar amb nosaltres.
I què posarem a la motxilla?
Una bona dosi de compassió, per compartir amb passió, i coratge.
