No fem el que podem, fem el que creiem que podem

No som conscients de fins a quin punt ja determinem els nostres resultats. Fixa’t en les persones que tenen èxit: com més èxit tenen, més èxit volen tenir. I el mateix passa amb qui fracassa: com més fracassa, més creu que fracassarà… 

I això també determina la quantitat d’energia que posem en joc. Com que desconeixem el nostre veritable i il·limitat potencial personal, ens limitem a fer servir una part molt reduïda de l’energia disponible. Ens movem per la força de la inèrcia.

I, per fi, arriba un dia… en què ens fem conscients que la cursa del canvi es corre en un circuit intern. 

És llavors quan connectem amb aquesta intimitat que demana pas per viure la vida, naturalment… 

Per això, encara que no ho vegem d’entrada, acabem agraint als «problemes» que vinguin: ens ajuden a créixer, ens fan descobrir com som de forts, reforcen el nostre sistema inmunitari, acceleren el nostre aprenentatge i la nostra adquisició de recursos, competències i actius per viure una vida de qualitat i amb salut i benestar mental.