Avui molts ja esteu a la recta final de les vacances d’estiu, oi? Per experiència pròpia, sé com es posen el cos i la ment davant la perspectiva de tornar a la feina…
Encara que t’agradi la teva feina!
Et passa a tu també? Sents aquest pessigolleig, un nus a l’estómac o dolor a l’esquena, a l’espatlla o al genoll?
🎯 Vull compartir amb tu una fórmula magistral. Als farmacèutics ens encanten perquè permeten personalitzar un remei universal, reconegut i de fàcil accés.
La majoria de fórmules magistrals barregen ingredients que ja existeixen a la natura. Són elements gratuïts que anomenem específics. Després va arribar la química industrial, però això és un altre capítol.
🧲 Avui l’ingredient estrella és un element que portem de sèrie. Està en el nostre origen i ens atreu. En la nostra naturalesa humana tenim una eina molt potent: la tendresa!
La tendresa és una qualitat suau, dolça i senzilla que avui demana pas. Per què? Perquè ho canvia tot. Sana i fa saludable un ambient enrarit. A més, és molt contagiosa. Si un de nosaltres venç la por i mostra la seva sensibilitat, les barreres de tots es dilueixen.
La tendresa va molt més enllà de ser amable o respectuós. És naturalment autèntica, ens omple d’humanitat i ens desborda. Per això surt de manera delicada i natural, de mi a tu, de tu a mi, cap a tothom…
🎁 Es pot aprendre? No ho sé. Sobretot, es viu. I es viu quan comencem a connectar amb un mateix. La tendresa no amenaça, sinó que afirma. Aporta un sòl fèrtil per créixer. Ens permet caure i aixecar-nos sense haver de dissimular ni amagar les nostres febleses.
Quan respiro profundament, baixo de la ment al cor i connecto amb això. O quan deixem que els altres hi connectin. Llavors descobrim quanta calor, delicadesa i espai hi ha a l’interior. A mesura que la tendresa s’allibera, ens sentim vius. Ens transformem en persones vivificadores. T’imagines l’ambient i l’energia que es crea?
🧡 És o no una revolució la tendresa? En un ambient així, tot es pot transformar i tot ego es pot transcendir.
Posa-la a la teva maleta. No te l’oblidis a la porta de l’oficina o de l’ordinador si teletreballes. De tot cor et dic: de debò m’hauria agradat ser conscient abans de la importància de l’intangible.
No importa l’oxitocina, sinó la tendresa. Encara que totes dues coses siguin una de sola si mires des de l’origen.
Bona tornada a casa, a la feina, a l’escola…
