Observa els teus canvis al llarg de la vida professional. Què et mou?
Pots bussejar més profund? Ja sabem què apareix a la superfície, es veu ràpid: millor posició, millora econòmica, més equip, més ‘accountability’…
Sí, però en realitat, què guiava els teus passos? Quan mous fitxa i canvies de feina, podria ser que aquest emprendre un camí nou estigui mogut pel desig de trobar benestar, pau, felicitat i equilibri?
Si bussejo un poc més, em puc adonar de com busco unir-me i comprometre’m amb causes i missions significatives? Amb sentit i que millorin el món en algun aspecte?
Continuo nedant i bussejant en aquest tram del riu de la vida on he caigut… Puc veure com busco compartir? M’adono que la meva acció és crear?
D’acord, fins aquí ho veus… I ara, una alenada més. Pots veure que vols fer-ho en entorns on es pugui cooperar obertament, i relacionar-te amb els altres per aprendre i expandir al màxim tots els talents?
Emprendre. Benestar. Compromís. Cooperar… Potser és que el curs de la vida no es pot separar en trossos. Ara emprenc, ara em dono una mica de benestar, ara coopero i ara em comprometo… Tot va amb mi. Potser és que tot està unit. I tot depèn de fins on bussejo?
Potser em vaig equivocar quan vaig intentar dividir, categoritzar i identificar-me amb algun d’aquests trossos. En realitat, com més bussejo, millor comprenc que tot és u. Així, per fi, ho veig: igual que el surfista es fa un amb l’onada i hi balla. Encara que, si miro bé, veig que en realitat només es deixa ser, es deixa bressolar, en pura harmonia amb el curs de la vida.
Relat dedicat a en Javi, un gran ‘Millennial’
