Introducció: “No es pot prescriure una medicina a qui necessita un entrepà”
Em va impactar escoltar aquesta frase d’un metge britànic com a tancament de la seva conferència: “No es pot prescriure una medicina a qui necessita un entrepà”. Era l’any 2009 o 2010. Estàvem en un congrés internacional sobre l’atenció primària de salut en un entorn de crisi econòmica i social. En aquell moment, alguna cosa va fer ‘clic’ en mi. I vaig començar a obrir-me per sortir del camp endogàmic de la tecnologia mèdica i farmacèutica. Volia interessar-me per les persones i les seves realitats socials, personals i familiars.
Així em vaig adonar de com algunes d’aquestes realitats poden predisposar al malestar i a la malaltia. A partir d’aquell moment, em va interessar aprendre el paper rellevant que té la promoció de la salut per desenvolupar una vida plenament feliç.
Vull compartir amb tu els primers passos d’un camí apassionant cap a les solucions de les pandèmies actuals. M’acompanyes?
La mirada de la promoció de la salut: què va suposar la Carta d’Ottawa?
La Carta d’Ottawa es va publicar el 21 de novembre de 1986. Tenia l’objectiu d’aconseguir la “Salut per a tothom l’any 2000”. Aquesta fita ja s’havia plantejat el 1978 a la declaració d’Alma-Ata sobre Atenció Primària.
La Carta d’Ottawa, a més de revisar el concepte de “què és la salut”, va suposar un impuls i una renovació del nostre compromís. Ho va fer des de la perspectiva de donar a conèixer què significa la seva promoció. La causa de la promoció de la salut està compromesa amb el món. Les seves accions s’han d’adreçar a generar un benestar físic, mental i social adequat.
La Carta declara que aquestes accions han d’ajudar l’individu a identificar i assolir les seves aspiracions. També a satisfer les seves necessitats i a adaptar-se als canvis dels seus entorns.
No significa no estar malalt. Significa que jo faig tot el possible per introduir a la meva vida allò que potencia la meva qualitat de vida. Desenvolupa l’ésser humà que soc, facilita l’acció per transcendir una circumstància desfavorable i dona sentit a l’existència.
Els prerequisits per a la salut a la Carta d’Ottawa
La Carta d’Ottawa enumera les condicions i els requisits necessaris perquè es doni la salut pública de manera natural. Són: la pau, l’educació, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i l’equitat.
Qualsevol canvi i millora en la salut s’ha de basar a disposar d’aquests prerequisits. Per això és evident que “no es pot prescriure una medicina a qui necessita un entrepà”, oi? Podem englobar tot aquest conjunt sota el concepte de promoció de la salut.
La Carta destaca que el més important per preservar la salut és prendre consciència dels canvis en què estem immersos i de com afecten el nostre benestar. A partir d’aquí, cal prendre les mesures pertinents per generar el canvi de tendència desitjat.
La promoció de la salut és promocionar la vida
I deixa’m dir-te que això no és només una frase feta. La Carta també promulga el concepte d’“empoderar en salut” o de pacient actiu i expert. Es tracta d’un concepte positiu que potencia els recursos personals i socials, anant més enllà del sector sanitari.
Avui, 33 anys després de la publicació de la Carta d’Ottawa, la salut es percep com una font de riquesa per a la vida quotidiana i no com un simple objectiu.
Carta d’Ottawa, on som?: el canvi de paradigma
En aquests 33 anys s’ha demostrat que el que realmente funciona és el rol actiu de la persona en la gestió de la seva pròpia salut. Això és l’empoderament, un procés que implica un canvi profund de mentalitat i de paradigma.
Abans, els serveis sanitaris i socials cuidaven el pacient des d’una mirada paternalista i passiva. Ara, el pacient té un pensament crític i capacitat per decidir. És un pacient informat, lliure i responsable. És capaç de desenvolupar competències i recursos propis per guanyar salut i confiança en la vida.
Aquest és el gran canvi de paradigma. Continua sent un repte no només per al pacient i el seu entorn, sinó també per als professionals sanitaris, educatius i socials.
