Fer o ser? Ni l’un ni l’altre, tots dos! Com a humans, tenim el repte de descobrir aquesta força interna que ens acompanya i dona sentit a tot el que fem. Per què? Perquè és de la matèria de què estem fets, és el que som: força i natura.
Sí, som natura… I ens ho diem i ho compartim. Ens en donem compte especialment quan estem enmig de la muntanya, el bosc o el mar. És llavors quan comprovo com em fono amb ella. Et passa a tu també?
🧡Llavors, preguntem-nos: per què soc aquí? Quina forma vull donar a la meva existència? En què he posat el meu «fer»? Jo soc aquí perquè vull endinsar-me, crear i conèixer una realitat on desplegar les qualitats de les quals estic feta. I tu?
🎯Conèixer aquesta autenticitat consolida el que realment soc i som. També m’aporta la capacitat de viure i ser en allò que segur que tots compartim: el desig de ser feliços. Això és al que tendem tots els éssers humans, oi?
Llavors… on és el problema? Per què ens costa tant connectar el fer el que faig amb el ser el que realment soc?
En el fer, tots, i sense adonar-nos-en, mostrem i posem les nostres diferents cares i interessos. Siguin materials, econòmics, de reconeixement o d’estatus. Per això ens comparem, ens controlem i, el pitjor de tot, ens jutgem. Així només patim i l’anhel de ser feliç no es pot complir. La ment i els seus personatges són insaciables.
💚»D’acord, Angela, digues-me com en surto», em preguntes. En sortiràs quan neutralitzis aquest fer. «Com?», insisteixes. Fent des del ser. El fer des del ser et farà alliberar qualsevol condicionament i comparació. Perquè el ser es manifesta a través del sentit del teu fer, del propòsit o la missió que hi ha darrere i davant.
🎭 «I com sabré que estic actuant des d’aquí?» Perquè et donaràs compte de tu mateix. Sentiràs com et va invaint un benestar, una pau i una confiança úniques. Així ho sabràs.
🌅»A vegades em sento molt sol, trist, sento molt de dolor… i veig que no puc fer res», em dius. I no ho facis, et responc. No en fugis, no et distreguis, no t’escapis. 🌟 Perquè sí que hi ha una cosa que pots fer: «estar amb això» i sostenir-ho. Just en aquell moment descobrim que tenim aquesta capacitat i la força interior de la qual et parlava al principi.
🧡És en aquest estar gairebé mut que observaràs amb paciència i voluntat. Descobriràs com les coses no es queden com estan. Les coses es transformen, es «transformaduren»…
I això no és un estar forçat. No es tracta d’una transformació racional o mental, ni de quelcom autoimposat. No, no és això…
Observaràs que passa de manera natural. Sentiràs que alguna cosa interna es mobilitza sense que «tu» facis res.
I s’entrena, estant en aquest silenci, meditant…
💚 Així és como aprenem a viure com la natura que som. I la nostra vida es comença a omplir d’equilibri, senzillament.
Et desitjo un bon estiu,
