Un dels efectes amb més impacte en els nostres programes passa quan els participants descobreixen que les emocions i sentiments no són el mateix. Al principi s’ho miren amb certa incredulitat. En aquest article t’expliquem per què viure en l’emoció és diferent de viure moguts pel sentiment o pels valors. Ens hi acompanyes?
Què són les emocions?
Abans d’analitzar per què les emocions i sentiments no són el mateix, cal entendre què són les emocions. El primer pas és comprendre que viure en l’emoció és viure en la ment. I la ment actua com a jutge, ego i personatge.
Les emocions són moviments d’energia totalment condicionats per les idees, expectatives i pensaments que tinc sobre mi, sobre tu, sobre els plans o qualsevol cosa. El pensament i l’emoció formen un conjunt tan indissoluble que podem dir que l’emoció és el cor de la ment.
No puc aturar les emocions perquè no puc aturar el pensament. Però sí que me’n puc adonar. Puc començar a reconèixer l’impacte que tenen en mi, en el meu cos físic, mental i relacional. També puc observar el clima que genero al meu voltant i els vincles que creo. El seu impacte en el cos físic és inqüestionable. Les reaccions bioquímiques a l’organisme són d’alt impacte. Es produeixen a una velocitat inabastable per a la ment conscient, a causa de l’intercanvi energètic dels pensaments.
El pensament té una utilitat, si no, no existiria. Ens ajuda a organitzar-nos, a fer plans, a estudiar o a fer la maleta. Ajuda a progressar en el nostre ordre natural. El que no podem permetre és que el pensament domini les nostres vides. No ens hem de deixar portar per la
emocionalitat que l’acompanya.
Si realment volem canviar comportaments i obtenir nous resultats, cal actuar. Primer hem d’aprendre a aturar-nos, després a renovar la mirada i, finalment, a agafar distància per, amb confiança, fer el salt!
Un altre lloc des d’on viure: el sentit
Continuem endavant amb aquesta recerca sobre les emocions i sentiments. La bona notícia és que hi ha un altre lloc des d’on viure i treballar. És el lloc que ens connecta amb el sentit. El sentit és espontani i neix del sentiment. És una certesa interior, intangible per als ulls físics o de l’ego, però totalment real i autèntica.
Ja ho has descobert? Per viure des d’allò que dona sentit a les nostres accions, cal alliberar-se de les pors. Por a no encaixar, a no sobreviure, a no saber… por a qualsevol cosa!
El sentit és el cor de l’ànima. Només podem sentir el sentit des de l’autenticitat, sense la màscara social que ens cobreix. Aquella màscara que ens fa actuar com ‘el que s’espera que siguem’ en cada moment. S’hi val a fer el salt i aprendre a no deixar-se portar pels jocs enganyosos de la ment?
Emocions i sentiments a les organitzacions: necessitem madurar
Com veus, les emocions i sentiments no són el mateix. Cal estar atents per viure una vida amb benestar mental. En concret, les organitzacions han de madurar i transformar-se. Necessiten un creixement interior, no només exterior, que aporti calidesa i maduresa humana. Així podrem mostrar la nostra autenticitat i liderar amb sentit. Parlem de les organitzacions com un ecosistema que integra l’estat individual de cada persona.
Quan madurem com a individus, comprenem que no ens ha d’agradar tot cada dia. Però sí que podem aprendre a viure des del cor. Només som feliços quan ens donem des del fons. Podem aprendre a obrir-nos per acceptar i acollir el que passa des de la llibertat. J. Krishnamurti ens va ensenyar que la llibertat es troba ‘al principi’, abans que la ment egocèntrica contamini la vida. El nostre admirat Viktor Frankl deia que «és aquesta llibertat espiritual, que ningú et pot prendre, la que fa que la vida tingui sentit».
¿Cómo te puede ayudar el modelo de la salutogénesis a introducir madurez en la organización y decrecer el absentismo?
Sabem directament per tu que ho has intentat tot. Tot i així, no aconsegueixes rebaixar l’estrès de l’organització i l’absentisme continua creixent. Sabem que l’absentisme no té una causa física. Més que absentisme, en podríem dir ‘dimitisme’. Seria la ràtio que mesura el nombre de professionals que han dimitit d’aprendre, de renovar-se i de connectar-se a la passió. Aquella passió que els faria córrer una cursa de fons i sentir-se vius i transformats.
El model de Salutogénesis de salut s’ocupa dels factors que contribueixen a fer que les persones es mantinguin sanes. Això passa malgrat les condicions desfavorables o negatives que visquin. La Salutogénesis és l’única disciplina de salut, que jo sàpiga, que aconsegueix integrar totes les dimensions de l’ésser humà. Per tant, contempla i trabalha la salut en termes de desenvolupament humà, de consciència sistèmica i de ser multidimensional, incloent-hi l’espiritualitat.
La dificultat per trobar i desenvolupar talent, i el gran desajust productiu de les organitzacions, dona encara més sentit a la nostra aposta. Hem de fer saber amb convicció que comptem amb tothom. És crític aconseguir que tothom es senti part rellevant del que creem. Això implica jugar en una nova lliga, amb noves regles de joc. Aquí primen els líders que es mouen des dels valors, con maduresa interior. Són líders que et fan notar que compten amb tu perquè saben quan necessites un respir, un repte, un premi o una abraçada.
Aquesta és la grandesa humana i espiritual a la qual no hem de renunciar quan dirigim equips i organitzacions. Si ho fem, patirem i no obtindrem els nous resultats que anhelem.
Per això la Salutogénesis, conduïda de manera adequada, ens pot acompanyar a trobar sentit. Ens ajuda a sortir de l’estat d’ansietat i angoixa en què vivim per recuperar la passió i la sintonia amb els altres. Gràcies a l’itinerari creat específicament per a això, el LifeCourse Journey, fem possible que l’organització trobi i difongui allò que potencia el benestar. Això converteix l’individu en un líder conscient de les seves capacitats, capaç d’afrontar les tensions normals de la vida, treballar de forma productiva i contribuir a la seva comunitat.
