En un significat molt ampli, la Salutogénesis és la teoria científica que protegeix la salut. S’ocupa dels factors que contribueixen a fer que les persones es mantinguin sanes malgrat viure en condicions desfavorables o molt negatives. Amb aquest article ens centrem a veure com la Salutogénesis ens pot ajudar en aquests temps de pandèmia.
La Salutogénesis de la manera més senzilla i comprensible possible
La Salutogénesis es refereix a un model i teoria científica descrits en detall per Aaron Antonovsky per primera vegada al seu llibre “Health, Stress and Coping” (Salut, Estrès i Afrontament, 1979).
En un significat molt ampli, la Salutogénesis és la teoria científica que protegeix la salut. S’ocupa dels factors que ajuden les persones a seguir sanes malgrat viure en condicions desfavorables o molt negatives.
D’entrada, la Salutogénesis sosté que l’ésser humà tendeix per naturalesa al desequilibri, la malaltia i el patiment. Amb el temps, perd la capacitat de reordenar-se de nou. És a dir, la salut s’ha de recrear constantment, ja que el caos i l’estrès formen part de les condicions naturals de la vida.
La Salutogénesis és el procés que ens facilita aquest canvi de paradigma i de mirada cap a la salut. No va ser fins a finals del segle passat que es va qüestionar amb força el model biomèdic tradicional. Això va passar després que l’O.M.S. aportés la seva definició de salut el 1948.
El model biomèdic de causa-efecte no té en compte que la malaltia es dona en un ésser humà concret. Es produeix en un moment particular de la seva vida. Cap malaltia té una única causa.
Per això, l’enfocament simplista de causa-efecte és erroni. No és capaç de reflectir com la salut es converteix en malaltia, ni com la malaltia pot revertir en salut. Les vulnerabilitats que ens predisposen a emmalaltir no existeixen de manera aïllada.
Per què un mateix agent patogen fa emmalaltir algunes persones i d’altres no? Hi estem exposats i fins i tot el tenim dins del sistema digestiu. Si mirem bé el nostre organisme, veurem que és un sistema de sistemes on tot està interrelacionat.
La Salutogénesis operativitza i dona contingut a la teoria general de sistemes. Avui dia constitueix una de les teories més rellevants i amb més transcendència en la nova conceptualització de la salut.
A finals del segle XX es va començar a desenvolupar una mirada més àmplia de la salut. Es va considerar l’ésser humà en la seva complexitat i totalitat. Així es van obrir noves línies d’investigació sobre el que impacta en el nostre organisme i ens fa perdre la salut.
El nostre organisme és una magnífica obra de bioenginyeria i d’arquitectura. És una màquina perfecta per harmonitzar els intercanvis energètics a nivell micromolecular. S’hi donen multitud de reacció físiques i bioquímiques com a respostes condicionades d’autoregulació.
La ‘senyal d’identitat’ de la Salutogénesis en relació amb altres teories de la salut
N’hi ha diverses. La primera és que la Salutogénesis ofereix un model d’unificació. Aporta una perspectiva per entendre les persones en tota la seva complexitat, en el seu context sociocultural i en interacció amb el món.
La segona senyal d’identitat és que la Salutogénesis s’ocupa dels factors que influeixen en la malaltia i, sobretot, dels que generen salut. Considera que la salut no és un estat d’equilibri passiu, sinó un procés inestable d’autoregulació activa. Es distingeix pel seu èmfasi a trobar i desenvolupar els recursos, actius i competències que permeten recrear la salut constantment.
El model salutogènic té cada vegada més força. S’està convertint en un dels referents més prometedors per dissenyar polítiques de prevenció i promoció de la salut. Això és especialment necessari per a l’atenció i la cura de la salut mental.
Els principals factors que explican aquest èxit són:
- La mirada i l’enfocament multidisciplinari que caracteritza el model salutogènic. Aquest model uneix sota la mateixa visió de la salut investigadors de medicina, farmàcia, infermeria, psicologia, sociologia i educació (Eriksson & Lindstrom, 2006).
- La potència que suposa la combinació dels Recursos Generals o Determinants per a la salut. A l’Escola els anomenem “Actius per a la Salut”, i les Competències per a la Vida en són el referent més clar de salut integral.
Finalment, tot i que la Salutogénesis és avui molt més que el concepte del SOC (Sentit de Coherència), aquest concepte ajuda a instrumentalitzar el procés. Facilita l’acció i es defineix com la capacitat de reconèixer, adquirir i utilitzar els recursos quan els necessitem.
Quan se treballen les tres dimensions del SOC, es reforça la capacitat per fer front als factors estressants. S’aconsegueix gestionar la tensió amb èxit, afrontar la incertesa i el caos, i mantenir o recuperar la salut.
Com prevé la Salutogénesis els trastorns mentals i en què difereix de les teràpies psicològiques?
En investigar sobre l’estrès, la Salutogénesis rebutja la hipòtesi que els factors estressants siguin intrínsecament negatius. Sosté que poden tenir conseqüències saludables o beneficioses. Això depèn de les seves característiques i, sobretot, de la capacitat de les persones per resoldre’ls.
Amb aquesta hipòtesi, i a partir dels resultats de les seves investigacions, Antonovsky es va plantejar les preguntes clau per fundar el model i la teoria científica de la Salutogénesis:
- Per què les persones es mantenien saludables malgrat estar exposades a tantes influències perjudicials?
- Com s’ho fan per recuperar-se de malalties i adversitats?
- Què tenen d’especial les persones que no emmalalteixen malgrat la tensió més extrema?
La primera pregunta és la que anomenem “pregunta salutogènica”. Aquest enfocament ens repta als professionals de la salut mental a desenvolupar una mirada àmplia cap a la persona. Ens porta a comprendre l’ésser humà com un ésser físic, social, mental, anímic i espiritual. La vivència de coherència que promou la Salutogénesis no és una conducta fixa, sinó que relaciona la vulnerabilitat amb l’estrès.
Ens planteja una orientació i una estratègia per recrear la salut de manera contínua i dinàmica. Ens facilita treballar de forma integrada tres dimensions en cadascun de nosaltres:
1- Comprensibilitat: que es comprenguin els reptes i successos del propi món interior i de l’entorn, es reconeguin i s’expliquin,
2- Gestionabilitat: sentir que hi ha recursos disponibles per fer front a les exigències d’aquests reptes, i
3- Significat: que l’esforç que suposen aquests reptes per al nostre desenvolupament val la pena (Antonovsky, 1988).
Aquestes dimensions ens permeten ajudar a guanyar qualitat de vida i apoderar les persones que pateixen una malaltia o adversitat. La mirada de la Salutogénesis és molt social. Per això, posa èmfasi a mobilitzar els recursos de la persona i a connectar-la amb entorns comunitaris.
Algunes claus pràctiques per afrontar la pandèmia enfocades a prevenir les seqüeles psicològiques de…
- … l’augment de l’aïllament social i la reducció de la vida social activa
- … la sensació de desconnexió del món
- … la falta de comunicació ‘cara a cara’ i l’absència de contacte físic humà
La Salutogénesis aborda l’estrès com una habilitat. Si l’entrenem adequadament, ens permet encarar la vida i els seus problemes de manera més fàcil. Ens ajuda a veure el món i la pròpia vida com a significatius, comprensibles i gestionables (Antonovsky, 1987).
En encarar les dificultats, un primer pas fonamental és fer-nos conscients dels reptes que ens plantegen. Si els rebutgem o ens hi enfadem, no n’aprendrem res. No creixerem ni en salut ni com a éssers humans.
Per tant, davant les dificultats, temors i incomoditats, el primer que necessitem és entrenar la determinació. Davant de qualsevol obstacle, hem d’apostar cada dia i a cada moment per donar respostes madures.
Aquesta determinació renova en nosaltres una actitud responsable (perquè dona resposta i no es limita a reaccionar). Això es reflectirà en una sensació de confiança generalitzada, duradora i dinàmica.
Dit això, miraré cadascuna de les situacions següents amb curiositat. Les tractaré com una oportunitat per activar els recursos propis i resoldre els conflictes que ens plantegen.
1- Exercita l’“Aprendre a Parar” i aprendre a escoltar-nos
La primera clau per abordar aquesta soledat de la pandèmia és adonar-nos que no ve de fora. No està imposada per les circumstàncies. Podem mirar con curiositat el que ens passa per dins i, en lloc de seguir el corrent mental, prendre la decisió de parar.
Només si parem podrà sorgir l’acció que ens connecta amb el desig intern de no deixar-nos portar pels capricis de la ment. Aquests capricis ens fan sentir amargats, frustrats o deprimits.
El que ens emmalalteix és no parar i no indagar en el nostre interior. Molts factors que alteren el nostre ambient intern inclouen la percepció que ens falta alguna cosa essencial. Si no parem, la salut mental es vulnera a poc a poc i arriba la tristesa o la falta de motivació.
En canvi, si hi ha interès a comprendre el que ens passa i a superar el conflicte, aquest interès ens obre el llibre de l’autoconeixement. Si ho fas, detectaràs els pensaments que et provoquen inquietud, irritabilitat i frustració de manera inconscient.
Tenim grans possibilitats gràcies al procés de la Salutogénesis, que ens entrena per tirar endavant i mantenir-nos sans. Ens mantenim sans mitjançant l’escolta activa. Darrere del caos i de l’estrès hi ha una energia que es reorienta quan no es reprimeix. Si t’escoltes, t’adonaràs que aquests pensamientos són només impulsos de la ment.
Així que, quan sentis malestar, no el toleris. Quan els reptes et superin, no t’abandonis. Encara que aquest dolor emocional no sangri, realment fa mal. No t’escapis ni el reprimeixis. Aprendre a parar i escoltar-te és fonamental per a la salut. I si no estem saludables, com connectarem amb els altres?
2- Aprèn a meditar sobre el següent: estàs acceptant el que passa?
Si vols una resposta saludable, recorda que sentir-se connectat és un procés intern. No necessitem cap element extern per estar en connexió amb els altres. I menys avui dia, que disposem de tants mitjans de telecomunicació.
Una autèntica sensació de connexió és interna, però necessita una acceptació real. Si entres en lluita amb el que passa, t’estaràs separant del més important: de tu mateix.
3- Potencia la creativitat
Al principi, tots busquem tècniques i fórmules magistrals per sortir del bucle i del malestar. Però la fórmula la tens tu. Ser creatiu és deixar que sorgeixi el camí, ja que hi ha moltes maneres possibles de fer-ho.
Per exemple, un mètode eficaç és enfocar-te en noves activitats com la música, el dibuix o la cuina. Però només t’ajudaran si ho fas con tota la teva atenció present. No serveix de res pintar si estàs pensant en el que has de comprar.
Fes-ho per gaudir-ne tu. A cada moment i a cada segon. Recrea’t en l’activitat i entrena la teva atenció. Aprofita-ho per observar el teu soroll mental.
4- Crea un Club de Lectura virtual.
Un club de lectura funciona molt bé quan falta el contacte cara a cara. Funciona com un grup de suport. A l’Escola en tenim un que ens va molt bé: els Cercles de Desenvolupament. Pots crear-ne un amb amics o fer nous contactes a les xarxes. Fins i tot ens ho pots demanar.
Tria un llibre que estimuli el teu desenvolupament personal. Ha de potenciar la trobada amb tu mateix i ampliar el teu estat de consciència actual. Et recomanem “L’home a la recerca de sentit” de Viktor Frankl.
No ho plantegis per demostrar res a ningú, sinó per situar-te en un nou estat de consciència i entrenar la teva autoobservació. També serveix per aprendre a compartir sense imposar opinions ni judicis.
Aquesta activitat t’ajudarà definitivament a conèixer aquestes dimensions internes que sovint tenim tan oblidades.
