Salutogénesis i el principi del seu entrenament: crear salut
La definició més senzilla de Salutogénesis és la que la presenta com a «una aproximació d’actius». Què significa això exactament? A l’Escola entenem actiu per a la salut com tot aquell recurs i habilitat que dona forma a la vida i als entorns de les persones. Un augment dels actius té un impacte positiu en la qualitat de vida de l’individu, la comunitat i la societat.
La Salutogénesis en el seu origen sosté que l’ésser humà tendeix per naturalesa al desequilibri, la malaltia i el patiment, i perd amb el temps la capacitat de reordenar-se de nou. Per aquesta raó, la salut s’ha de recrear constantment, ja que el caos i l’estrès formen part de les condicions naturals de la vida.
La frase d’Antonovsky «hem de mirar allò que crea salut més que les limitacions i les causes de la malaltia» ens indica clarament la direcció. Perquè mirar el que crea salut ens remunta. Ens parla d’oportunitats i de vida, en lloc d’amenaces, por i riscos.
És a través dels actius per a la salut que s’adquireix el conjunt d’habilitats que donen forma a la vida diària i als entorns. Els actius per a la salut són les experiències i les qualitats que ens desenvolupen mentalment i humana.
Per recrear la salut, la Salutogénesis proposa seguir l’única fórmula que funciona: aprendre actius per a la salut activant el procés de conèixer-nos i incorporant la mirada que uneix salut i propòsit. En definitiva, ens proposa viure el ple desenvolupament humà, sense deixar fora cap dimensió. I aquest és un altre gran benefici que ens aporta la Salutogénesis.
Dels actius per a la salut al desenvolupament de competències per a la vida
A l’Escola, vida i salut són un tot indivisible. Salut no significa «no estar malalt». Aquesta mirada del model biomèdic és molt limitada i ja fa temps que la ciència adopta altres perspectives i models per crear salut.
A l’Escola entrenem les competències per a la vida que creen salut en general i salut mental específicament. I, igual que l’O.M.S., també creiem que no hi pot haver una veritable salut sense salut mental.
Des de la definició que «la salut mental és un estat de benestar en què la persona és conscient de les seves aptituds, és capaç de superar les tensions de la vida diària, de treballar de manera productiva i fructífera i, fins i tot, de fer aportacions a la comunitat» (O.M.S.), comprovem que, entrenant-nos des de la Salutogénesis, recreem salut i juguem a favor de la vida.
I comprovem que l’entrenament dona els seus fruits quan ens sentim sans. Perquè «estar sa» és sentir-se viu, potent, capaç, audaç, valent, acollidor, curiós, amable, lliure i confiat realitzant el propòsit d’un mateix.
L’O.M.S. ens va donar a conèixer el «mínim comú múltiple» que garanteix una salut mental òptima. Es va basar especialment en les aptituds i va anomenar les 10 habilitats per a la vida (OMS, 2003). Adquirir i desenvolupar aptituds i habilitats és adquirir actius per a la salut. I, practicant amb elles, les transformem en competències. Et recomano aquest capítol del pòdcast on aprofundim en tot això i, també, per començar a reconèixer-les en tu mateix.
El seu aprenentatge no es basa tant a transmetre coneixements como a practicar i practicar-nos; forma part del pla de descobriment. I en aquest aprenentatge, no hi ha «un que en sap i un altre que no». Tots aprenem i descobrim cada vegada que ens posem davant de l’eina de transformació.
Ens sembla que la complexitat dels reptes que afrontem en aquest s. XXI ens necessita en millor forma que mai, oberts i disposats a canviar i transformar els antics models i comportaments.
La realitat ens situa davant d’abundants factors estressants que ens fan perdre l’equilibri i la pau mental. Cadascun d’ells és una oportunitat de revisar els condicionaments que impedeixen entrar aire fresc.
Mirem com superar-los…
Factors estressants i factors protectors: complexitat, caos i ordre
La Salutogénesis neix del reconeixement que en tots nosaltres existeix el potencial per assolir integritat i salut, de la mateixa manera que el potencial per generar malaltia i falta d’equilibri i harmonia.
Podem superar-nos quan comprenem que el terreny de la malaltia es dona en un ésser humà particular en un moment particular de la seva vida, i que cap malaltia té una causa única.
Podem aprendre a mirar amb una perspectiva renovada, i veurem que som un model de sistemes. I això implica assumir que són molts els processos i factors que treballen junts tant per a la formació de malalties com en la creació de salut.
Ens apropem a crear salut i trobar sentit quan comprenem que:
- la salut no és un estat absolut sinó un continu entre un punt que anomenem de màxim malestar i un altre de màxim benestar, i que,
- la qualitat de vida és un estat subjectiu de cadascun de nosaltres; sempre ens podem adonar del que no va bé i recrear la nostra salut i la nostra vida.
De fet, en situacions d’estrès, el més intel·ligent és prendre consciència de com la negativitat, l’ansietat i el malestar s’estan instal·lant en la nostra vida diària i, conscientment, decidir que ens volem «curar». I curar és completar-se. La paraula «curar» tanca en el seu origen antic el significat de «sencer, complet».
Els factors estressants no són necessàriament generadors de malaltia. Si aprenem a no fugir-ne i afrontem el malestar, la inquietud, la irritabilitat, l’ansietat en definitiva… deixarem d’estar al límit entre salut i malaltia.
I estar al costat de la salut requereix apostar per un mateix, amb compromís i respecte per deixar-se inspirar i curar. L’entrenament de les competències per a la vida i la salut requereix la voluntat d’aturar-se i mirar allò que no funciona: què està desequilibrat? què he ignorat?
Perquè no fer-se preguntes és en si mateix una font d’estrès.
És el moment de preguntar-nos: quina dimensió no estic atenent? què necessito fer per preservar la salut mental? És llavors quan s’imposa i recomana un STOP rotund. I decidit, reconeixeràs els factors protectors i actius que tens al teu abast.
I amb la pràctica comprovem que es pacifica la ment «automàtica» i es va convertint en la ment que escolta.
