Saps per què es pot sortir del túnel ara? Perquè no costa diners. L’únic que costa és l’esforç. Però esforç no té res en comú amb forçar-se. Si em forcés no seria jo mateix, i no hi ha res més contraproduent ara que actuar lluny de l’autenticitat. Simplement es tracta de posar la meva voluntat al servei del que es requereix ara. És a dir, posar-hi voluntat perquè són solucions exigents i intensives. Si això et sembla un embarbussament, continua llegint. T’explico els requisits per preservar la salut i l’ocupació en aquests temps.
Es pot sortir del túnel
I saps quin és el primer pas? Adonar-me que la contribució que faig té significat. Significat per a mi i per a allò a què serveixo. Veure que la meva contribució és única i diferencial, ni millor ni pitjor. No és qüestió de comparar-se, només de posar-se en joc. I donar al moment el que necessita: xutar a porteria, passar al company, parar i mirar…
Els 3 requisits per preservar la salut i preservar l’ocupació que et proposo són solucions que no s’aprenen enlloc. Trobar-les només depèn del que posis en joc de tu mateix. Només necessites comprendre què hi ha al camp i conèixer-te prou. Per això poden semblar-te solucions exigents i intensives. Has de saber quina de les teves competències necessita el joc de tu perquè continuï: si el teu xut, la teva passada, la teva entrada o la teva escolta…
Hem d’anar a un lloc nou i desconegut. Un lloc genuïnament humà. Allà on el propòsit i la qualitat de vida es donen la mà. Quan hi arribis, veuràs què cal activar.
M’acompanyes a destapar aquest joc?
La pandèmia de Covid i la pandèmia d’atur, el repte de tots avui
L’impacte de viure en un món globalizado ha quedat molt evident amb l’actual pandèmia de Covid, per si algú en tenia algun dubte.
Em sembla que avui som més conscients de com els fluxos migratoris traslladen els problemes globals. Influeixen en la població mundial i comporten un canvi important en els problemes de salut i en les preocupacions de la societat. I la salut i el treball o, millor dit, la seva falta, són dels problemes més urgents que afrontem ara.
Molts d’aquests problemes d’avui ja estaven latents. Tenen el seu origen en factors socials que provoquen desigualtats en l’accés a la salut i al treball, ja sigui per raó cultural, de gènere o de nivell socioeconòmic.
No obstant això, comprovem amb aquesta pandèmia de Covid que la Salut Pública no entén de races ni de classes socials. Ambdues pandèmies estan agreujant la nostra salut mental i física. A més, ens resten el sentit de contribuir a una vida útil i significativa.
Els requisits per preservar la salut i l’ocupació
És clar en aquest moment que cal reforçar l’aspecte que destaca la Promoció de la Salut. Hem d’anar cap al desenvolupament de ciutadans que sentin en si mateixos la força interna del seu empoderament, autonomia i confiança pròpia.
Com a individu i també como a CEO d’una organització gran, mitjana o petita (no importa…), només m’ocuparia de 3 coses. Em poden ajudar a recuperar l’alegria de viure i a transformar-me. Són els 3 requisits per preservar la salut i preservar l’ocupació.
Els temes per a la teva agenda immediata, que redundaran en el teu sobreviure i sobretot en el teu viure, i que se retroalimenten (això és molt important) entre si, són:
- Estima i preserva la teva salut mental: practica la Salutogénesis,
- Salta del que ens separa al que ens uneix: troba el teu propòsit,
- Estén una mà en l’altra direcció: viu i lidera des de la compassió
Requisit 1.- Estima i preserva la teva salut mental: practica la Salutogénesis
La Salutogénesis va ser el primer model i teoria que explorava la salut en termes de desenvolupament humà (Antonovsky 1979 i 1987). Tenim una bona evidència científica sobre l’efectivitat de la Salutogénesis (Lindstrom i Eriksson). En centrar-se en els recursos i processos determinants de la salut, promou el benestar, millora la qualitat de vida i el rendiment en trobar significat.
Les persones i els sistemes que l’adopten desenvolupen una població que viu més temps i és més propensa a triar conductes i actituds positives. Quan es troben amb una malaltia, se’n surten millor i superen millor l’estrès. A més, perceben que tenen millor salut, bona qualitat de vida i salut mental.
Per què? Perquè la Salutogénesis promou un canvi de mentalidad. No et porta tècniques ni pastilles, sinó un canvi d’actitud vital. El problema que tenim a les nostres organitzacions és que no s’està implementant la visió que proporciona la Salutogénesis en la mesura que caldria.
I crec que és així perquè aplica una mirada expansiva i exigent. La Salutogénesis es pregunta contínuament: què més puc fer? Quin altre recurs puc integrar? Què em demana ser excel·lent? Això requereix de tu una aposta per renovar la teva visió global: la Salutogénesis integra i promou una mirada que va a favor de la vida.
Requisit 2.- Salta del que ens separa al que ens uneix: troba el teu propòsit!
A l’informe “les competències professionals del futur” elaborat per l’IESE, es destaca la bretxa rellevant que hi ha entre les actituds que les empreses necessiten i les que troben en els candidats que entrevisten.
El més cridaner és que el 72% de les empreses consideren que els graduats universitaris no estan prou preparats en termes d’adaptabilitat i resiliència. Pràcticament la meitat pensa que els joves no tenen prou iniciativa. Altres actituds amb deficiències importants són la visió global, el compromís i l’autonomia. A més, el 77% de les empreses que responen consideren que hi ha un desajust entre les competències que necessiten i les que ofereix el sistema universitari (Informe IESE).
Però tot i així, i donant a l’actitud i disposició al canvi tota la importància que mereixen, crec que cal anar un poc més al fons. I m’explico: per desenvolupar una competència, per abraçar una nova actitud amb tot el que això implica d’atenció personal i autodescoberta, un ha de trobar una ‘causa’ que li faciliti trobar sentit i el mobilitzi a trencar motlles i saltar barreres.
I què pot mobilitzar aquest anhel de canvi? Trobar i connectar amb el propòsit! I ara digues-me, on neix el propòsit? Al nostre interior, oi? I què trobes al teu interior? L’ésser genuïnament humà i autèntic, l’ésser que serveix a alguna cosa que va a favor de la vida i més enllà del seu instint de supervivència. Trobar el teu propòsit et aporta benestar mental i proximitat als altres.
Requisit 3.- Estén una mà en l’altra direcció: viu i lidera des de la compassió
Per abordar el tercer i últim dels 3 requisits per preservar la salut i preservar l’ocupació, necessito traslladar-te a una època anterior de la meva vida. Una etapa on durant un temps em sentia una líder solitària, desorientada i trista. Si ets o has estat líder, ja sigui d’un grup petit o d’una gran organització, pots reconèixer aquesta sensació d’inseguretat amagada sota l’armadura de «superwoman o superman». Aquella que et poses en els moments que t’has d’enfrontar a decisions difícils, situacions de fusió, remodelació d’equips, negociació amb sindicats, i tantes altres…
En aquells moments, probablement t’han vingut al cap pensaments com: “però la gent escolta el que dic? Estaran pensant bé de mi? I si la meva amabilitat es malinterpreta com un senyal de debilitat o de fer la pilota?” Som-hi, una vegada i una altra! Jo notava com aquest patró s’exacerbaba en alguns entorns i moments de vida i treball extenuants.
Una cosa així ens pot afectar a tothom. Fins i tot les persones més amables poden trobar-se operant en això que anomeno «mode supervivència» sota la pressió d’aquell lema gravat a foc: “ara toca competir per sobreviure”. Tant si ets molt com poc conscient d’estar en aquest mode, quan veiem els altres com a competència es genera rivalitat. La relació amb els col·legues i subordinats es viu com una amenaça.
És en temps de més tensió, como ara, quan el lideratge que inspira i uneix des de la compassió esdevé encara més important. Liderar amb compassió pot semblar una paradoxa per a molts executius. De fet, per a mi ho va ser, o no m’hauria posat el personatge de “superwoman” durant aquell temps.
Perquè, de què parlem? Molts líders amb qui he treballat i treballo pensen i assumeixen que mostrar compassió significa que cal mostrar-se “tou” i acceptar un cert nivell de baix rendiment quan estem lidiant amb problemes personals. Per exemple, un divorci o la malaltia greu d’un familiar molt proper fan que no puguis rendir al màxim a la feina.
Llavors, si ho veus així i ets el líder de l’equip, potser et planteges la pregunta: fins quan has de ser considerat i acceptar un baix rendiment? I si ets tu qui viu la situació, potser la pateixes en silenci per por que t’apartin, i et preguntes fins quan podràs mantenir el silenci.
Un canvi de mentalitat
Al meu entendre, si et sorgeixen aquestes preguntes, estàs cridat a un canvi de mentalitat i de mirada. Per què? Perquè ser considerat no és ser compassiu.
La meva experiència, aprenentatge i transformació pròpia m’han demostrat que els líders SÍ que poden cultivar un comportament que celebri l’excel·lència i la compassió juntes, en lloc de l’exigència i la consideració. Canviar la mirada ho canvia tot.
L’ingredient clau de la compassió és sentir-se unit als altres per alguna cosa més enllà dels interessos particulars. És sentir amor per allò que es fa i servir-ho. En una organització, aquest moviment el facilita el propòsit en acció, es d’acord: el propòsit al centre de totes les decisions que es prenen.
I sentir-te connectat amb tu mateix i descobrir el teu propòsit i significat únic té a veure amb aprendre i practicar la Salutogénesis. Perquè t’ajuda a conèixer-te, comprendre què et passa i gestionar-ho guanyant recursos i qualitat de vida. Amb tot això, deixes enrere el mode supervivència perquè aprens a viure a favor de la vida. Com tot, és començar a practicar-ho. Creu-me, funcionar, funciona.
