El benestar mental marca un abans i un després en la qualitat de vida de cadascun de nosaltres. Cada vegada som més els qui entenem que hem de prioritzar el benestar mental a la nostra vida. Però, sabem realment què és el benestar mental? Avui abordem aquesta pregunta per aprofundir en aquest concepte.
Què és el benestar mental?
L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats. Permet afrontar les tensions normals de la vida, treballar de forma productiva i fer una contribució a la comunitat.
Exemples a través del «flow»
Les investigacions de Mihaly Csikszentmihalyi (1) sobre el que va definir com a estat de “flow” —o “flux-fluir”— corroboren què significa viure i treballar amb un benestar mental òptim.
Per fer-nos una idea, el “flow” seria l’estat en què Rafa Nadal viu i juga la majoria de campionats, fet que li aporta tan bons resultats.
Com puc saber si gaudeixo d’una bona salut i benestar mental?
Nosaltres també podem assolir l’estat de “flow” sense ser Rafa Nadal. Aquest estat correspon a un benestar mental òptim.
Aquestes són les 7 claus que m’ajuden a guanyar confiança, conèixer-me millor i entendre si experimento benestar mental:
- Estic completament implicat, enfocat i concentrat en el que faig.
- Experimento una sensació d’èxtasi, com si estigués fora dels condicionants de la realitat quotidiana.
- Gaudeixo d’una gran claredat interior: sé què cal fer i ho estic fent.
- Sé que l’activitat és viable i que les nostres habilitats són adequades per a la tasca.
- Experimento una sensació de serenitat i un sentiment de creixement més enllà dels límits de l’ego.
- Estic centrat en l’ara, i les hores semblen passar en minuts.
- Reconec una motivació intrínseca: el que produeix benestar es converteix en la seva pròpia recompensa.
S’han de donar els 7 passos en nosaltres per experimentar-la?
No necessàriament, com ja ens va ensenyar Aaron Antonovsky (2) en la seva teoria de la Salutogénesis. La va formular arran de les seves observacions sobre l’estrès i el seu impacte en el nostre equilibri vital.
D’Antonovsky vam aprendre que la salut es compon de diferents dimensions. Tant la salut com el benestar són un continu i no un terme absolut. És a dir, fluctuen al llarg de la vida i fins i tot en un mateix dia. Si no, observa’t: et veus diferent en diferents moments del dia?
En aquest continu ens anem situant entre l’estat de màxim benestar mental i el de mínim, a mesura que aconseguim viure la nostra vida i les diferents circumstàncies que es presenten.
Com pot ajudar la Salutogénesis a trobar benestar mental?
La salutogénesis formulada per A. Antonovsky suposa un nou paradigma que implica una nova manera de fer-nos preguntes. El model de la salutogénesis s’ocupa dels factors que contribueixen a fer que les persones es mantinguin sanes malgrat viure condicions desfavorables o molt negatives. La seva mirada s’enfoca en les oportunitats i possibilitats en lloc dels riscos i les mancances.
L’evidència i l’experiència acumulada ens permeten afirmar avui que la salutogénesis és plausible i fiable com a teoria. També ho és com a model explicatiu en el context laboral per promoure el benestar mental de persones i organitzacions.
Antonovsky ens va proposar el ‘SOC’, Sentit o vivència de Coherència, com a recurs personal que determina l’èxit evolutiu o la superació de l’adversitat.
El SOC és una mesura d’orientació global que expressa en quina mesura una persona té una sensació de confiança generalitzada, duradora i dinàmica que:
- pot explicar-se i comprendre els esdeveniments del seu propi món interior i del seu entorn
- disposa de recursos per afrontar les exigències d’aquests esdeveniments
- aquestes exigències representen reptes en els quals val la pena comprometre’s
Antonovsky va ser contemporani de Viktor Frankl, amb qui va compartir la visió del món i la percepció de l’ésser humà com un ésser complet. En interacció dinàmica amb les circumstàncies de la vida, l’ésser humà pot trobar el seu sentit i propòsit.
(1) Mihaly Csikszentmihalyi, psicòleg i investigador a la Universitat de Claremont i a la Univ. de Chicago. Autor de nombrosos llibres, entre els quals el best-seller FLUIR (Flow): Una psicologia de la felicitat (1990)
Creativity (1996) i Good Business (2003), entre d’altres.
(2) Aaron Antonovsky (1923-1994), sociòleg i metge. Autor de la teoria de la salutogénesis. Investigador científic, també va publicar nombrosos llibres, entre els quals: Health, Stress and coping (1979) i Unravelling the mystery of Health (1987)
