Hem d’estar sempre positius? Hi ha un sentiment general a la societat que ens fa esforçar-nos a canviar els pensaments negatius per positius sense rumb. Però, és aquest un estat que afavoreix el benestar mental? A l’Escola de Competències per a la Vida i la Salut sabem que la ment en calma ens dona pau interior, serenitat, tranquil·litat i força per al dia a dia.
Com podem aconseguir aquest estat de calma?
“Cal pensar en positiu!”
“Somriu! Avui és un gran dia”… són frases que escoltem sovint, sobretot en temps complicats com els actuals. Sembla que s’ha estès un positivisme sense causa. Això fa que moltes persones es frustrin perquè no es veuen capaces de seguir aquest halo d’haver d’estar “sempre felices”. Tanmateix, és la ment en calma la que ens dona pau. Les coses no sempre surten com esperem, ni l’entorn és sempre el més propici per a la felicitat.
Així i tot, és possible sentir benestar i salut fins i tot en situacions difícils. Només cal mirar cap endins. Hem de comprendre i reconèixer què podem fer per guanyar qualitat de vida i millorar la salut mental i cerebral.
Una ment positiva no és una ment calmada
Bloquejar les anomenades emocions negatives pot tenir conseqüències desfavorables per a la salut. Reprimir les emocions constantment és esgotador físicament i mentalment. Per això, és important adonar-se que sempre podem buscar la pau interior. Aquest sentiment de serenitat i calma ens allibera de la preocupació.
Una ment positiva no és una ment calmada o silenciosa. Quan començo a observar els meus pensaments negatius i em dic que no m’agraden, sovint ens forcem a canviar-los per pensaments positius. Això implica que em lluito per no tenir-los. Si em forço a canviar-los, continuo en guerra amb mi mateix en lloc de buscar la serenitat.
¿Com aconseguir la pau interior?
El primer pas és senzill. Cal deixar de qualificar els pensaments i d’interpretar si són bons o dolents, positius o negatius. En les nostres formacions i recursos sempre recordem que l’únic que importa és si aquest pensament t’és útil per viure la vida que vols. És útil per a la teva felicitat? Si no és així, descarta’l.
Ja hem après que pensament i emoció formen un binomi indissoluble. Els pensaments negatius sorgeixen de manera automàtica per patró, sense la nostra intervenció, i ens causen ansietat. Ser conscients del que passa al nostre interior i de les emocions incoherents que surgen (com la ràbia, la gelosia o la frustració) allibera milers de compostos químics. Aquesta cascada de reaccions bioquímiques no es pot aturar. Si ho intentem, patirem mentalment i bloquejarem l’energia de l’organisme.
Per això, el més intel·ligent és no fer res. La vida ja sap com alliberar. Només hem d’observar-nos i adonar-nos del que passa. Com a éssers humans conscients, tenim una capacitat única: apel·lar a les emocions més elevades. Sentiments com l’amor i la compassió desprenen una qualitat energètica que envolta el cor i crea un campo electromagnètic intens.
Per canviar i viure consumim energia. Adonar-nos que en origen som invulnerables i que tot és passatger (també el binomi pensament-emoció negatiu) ens ajuda a crear resiliència. Això potencia la nostra capacitat de reparar el cos.
Tant és així que el cor compassiu, quan sent compassió autèntica, crea un camp magnètic cinc mil vegades més fort que el del cervell. Això està demostrat científicament.
Els tres ingredients clau
Per aconseguir la pau interior, només ens hem de fer conscients de tres passos:
1. No aferrar-se a allò que no podem solucionar. Deixa anar tot el que no depèn de tu. Si ho mires bé, veuràs que hi ha molt poques coses que depenguin només de tu. Què diries, un 5%, un 10% o un 15%?
Deixa anar el que no et correspon o no és de la teva incumbència. Simplement passa perquè t’adonis d’on estàs posant la mirada. Som conscients d’allò a què prestem atenció. Només això existeix, perquè la resta se’ns escapa…
2. No preocupar-se pel que els altres pensin d’un mateix. Ningú ha nascut per complir les expectatives de ningú, ni tan sols les pròpies. Deixem la nostra alegria en mans d’altres persones que considerem autoritats en la nostra vida. Així perdem la confiança, amaguem el cor i engabiem l’ànima. Deixem d’estimar i de ser lliures, sense veure que estimar i ser lliures ja és en nosaltres des de l’origen.
Què podem fer? Podem indagar fins a trobar el que ens fa patir: aquell judici, pensament o idea. La clau és posar l’atenció en un mateix.
3. I, finalment, cal trobar el significat i sentit a tot el que està passant. Tots podem desenvolupar l’habilitat de trobar significats que ens omplen i ens fan créixer.
Al capdavall, adona’t d’una cosa molt important: la qualitat de la teva vida és un reflex de la qualitat dels teus significats. Pregunta’t: en què bases el que faràs? A qui segueixes? A qui vols creure?
No podem programar cap destí nou ni crear de nou la nostra vida si vivim contínuament entre pensaments negatius, ja sigui perquè els seguim o perquè els rebutgem. Això cronifica les reaccions orgàniques de l’estrès i ens fa viure com si estiguéssim sempre amenaçats. Segur que no és això el que vols per a la teva vida!
L’aposta
Estar decidit a fer el salt per arribar al centre del nostre ésser és possible. Per fer aquest camí no calen característiques particulars ni talents especials. Només cal voler anar més enllà de la importància personal que ens donem. N’hi ha prou amb la determinació d’explorar-nos i descobrir què guardem a dins. Aquesta part invisible, aquesta energia que ens permet fer el salt i passar del mode de supervivència cerebral al cervell creatiu, imaginatiu i inspirat.
No et perdis aquesta invitació, aquesta crida a la vida. Per acompanyar-te, tens al teu abast un recurs molt valuós: el curs “Sobreviure o viure? Parlem de salut”. Perquè aquest és el significat de tot plegat: que aprenguis a viure i a enamorar-te de la vida, de la salut i de l’amor que demana pas.
