Què ens passa a la feina? John Naisbitt ens deia: ”Els avenços revolucionaris més apassionants del segle XXI no vindran de la tecnologia, sinó d’un concepte expansiu del que implica ser humà”. Avui volem començar a parlar de les organitzacions humanes i de què entenem per aquest concepte.
Sense entrar en definicions, d’entrada, les podem reconèixer perquè són llocs que destil·len vida. S’hi respira creixement personal i es nota un ambient serè on es creen connexions de gran qualitat humana. I si la nostra naturalesa ens empeny a estar interconnectats, per què és tan fàcil sentir-se sol? I per què em sento separat dels altres?
Per què no puc sentir que soc “jo mateix” en aquest entorn? Perquè a la feina deixem enrere una part molt gran de “nosaltres mateixos”. I per què ho fem?
D’una banda, té a veure amb les nostres pors personals. Són aquells temors dels empleats: por a no ser adequats, a ser diferents o a no encaixar en el grup. I pensem que reduïm aquestes pors si només mostrem una petita part de nosaltres. Ens sembla que així ho «controlem» tot i ens sentim més segurs.
D’aquesta manera ens anem limitant. No veiem que dins d’aquesta gàbia no som nosaltres mateixos. Que no és possible realitzar-nos creativament. Que no aconseguim donar el màxim de la nostra potència. I, encara que no me n’adoni, en el fons sento que em traeixo d’alguna manera. No soc fidel al meu anhel de ser plenament qui soc.
També té a veure amb els temors de les organitzacions. Necessiten sentir que controlen o minimitzen el “risc” de ser una comunitat. Perquè, què passaria si cadascú es mostrés tal com és? Podria passar de tot: “Vés a saber si ens distreurem dels nostres objectius, què passaria llavors?”. Així que necessitem redactar estàndards, manuals i principis per a tot! Sense confiança en la bondat i capacitat de les persones per resoldre problemes de forma flexible i creativa, és difícil crear un ambient que afavoreixi les connexions plenes i humanes.
Sense confiança en la bondat i capacitat de les persones per resoldre problemes de forma flexible i creativa, és difícil crear un ambient que afavoreixi les connexions plenes i humanes.
Les organitzacions humanes veuen una oportunitat en aquesta dificultat de les persones per atrevir-se a ser “nosaltres mateixos” a la feina. Destinen recursos a crear espais que potencien la pràctica del suport mutu, on aquestes pors i temors es transcendeixen. Les organitzacions humanes aposten per promoure el sentit i el propòsit de cadascú. Potencien el fet de ser plenament qui som, impactant més enllà d’un mateix. Saben que facilitar el creixement com a ésser humà no només fa gaudir, sinó que és on es juguen el compte de resultats i la sostenibilitat a llarg termini. Un fet imprescindible avui dia.
Podem desplaçar les relacions cap a un lloc més sa? Les organitzacions humanes creen espais que porten les persones a aprendre el que no saben en el mateix camí. “De dins cap a fora”. Perquè és allà dins on som plens de vida i on descobrim que les relacions ineficients i desconfiades es transformen. A la feina, l’ambient es renova i ens mirem els uns als altres reconeixent el valor i la grandesa de cadascú.
Les organitzacions humanes destinen recursos a crear espais on aquestes pors i temors es transcendeixen. Aposten per promoure el sentit i el propòsit de cadascú i potencien el fet de ser plenament qui som, impactant més enllà d’un mateix.
Les organitzacions humanes creen espais on les persones s’ajuden mútuament a recuperar aquells aspectes de nosaltres mateixos que hem descuidat quan només mostràvem una petita part de “nosaltres mateixos”. Permeten que desenvolupem un propòsit i fan que gaudim i siguem feliços amb la nostra feina, unida i recolzada per la dels altres.
T’imagines viure en un món on gaudeixes de la feina que fas cada dia?
