Estrès en adolescents: estem subestimant el problema?
El 60% dels adolescents declara sentir-se aclaparat per l’estrès en algun moment de la seva vida. No obstant això, sovint ho minimitzem. Creiem que és simplement una fase del creixement, un desafiament temporal que amb el temps desapareixerà. Però, què passa quan l’estrès deixa de ser una resposta passatgera i es converteix en una càrrega constant?
L’estrès en adolescents no és només un estat emocional transitori: impacta directament en la seva salut mental, benestar físic i desenvolupament neurològic. La ciència ens diu que un excés d’estrès en aquesta etapa crítica pot augmentar el risc d’ansietat, depressió, problemes de concentració i fins i tot afectar el seu rendiment acadèmic i les seves relacions personals.
Però hi ha una cosa encara més preocupant: molts adolescents no tenen les eines adequades per gestionar l’estrès de manera saludable. Com a conseqüència, recorren a estratègies ineficaces com l’evasió digital, l’aïllament o fins i tot conductes de risc.
Una revisió recent aprofundeix en la complexa gamma de factors interns i externs que determinen les causes que impedeixen als joves accedir a ajuda especialitzada quan experimentan dificultats de salut mental i emocional (Puigdomenech E, 2019). Les troballes destaquen que calen intervencions específiques per reduir l’estigma públic percebut, millorar el seu coneixement sobre els problemes d’estrès i de salut mental, facilitar-los suport i augmentar els seus recursos disponibles.
Amb aquest article volem abordar una comprensió profunda de l’estrès en adolescents (què és i com els afecta) i quina és la seva relació amb la salutogénesis. També explorarem com podem convertir aquesta energia en una eina de desenvolupament i creixement en lloc d’un obstacle que es cronifiqui.
Com a pares, educadors i líders en l’àmbit de la salut mental, tenim la responsabilitat d’ajudar-los a navegar per aquest desafiament i oferir-los les eines necessàries per assolir un equilibri saludable.
Estem preparats per canviar la manera com abordem l’estrès en adolescents?
Què és l’estrès? Un concepte clau per entendre els adolescents
El terme estrès prové del llatí stringere, que significa «estrènyer» o «oprimir». El seu ús en l’àmbit de la salut va començar al segle XX gràcies al metge Hans Selye, que el va descriure com una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda externa o interna. Des d’aleshores, la ciència ha demostrat que l’estrès no és només una reacció emocional, sino un procés fisiològic amb un profund impacte en la nostra ment i cos.
L’estrès: un mecanisme natural d’adaptació…
Per tant, l’estrès és una resposta natural de l’organisme davant de situacions que percep com a desafiants o amenaçadores. La seva funció és ajudar-nos a reaccionar amb rapidesa i eficiència, preparant-nos per a l’acció. En termes biològics, activa el sistema nerviós simpàtic, alliberant hormones com el cortisol i l’adrenalina, que augmenten el ritme cardíac, l’alerta i la capacitat de resposta.
En un context evolutiu, aquest mecanisme va permetre als nostres avantpassats sobreviure davant de perills reals, com depredadors o amenaces ambientals. Avui dia, l’estrès continua complint la seva funció, però els factors que el desencadenen han canviat: exàmens, xarxes socials, pressió acadèmica, expectatives familiars i problemes d’identitat són alguns dels nous «depredadors» de l’adolescència.
…que no sempre és negatiu
Potser ho has escoltat o llegit anteriorment, però no tot l’estrès és perjudicial. Tot i que socialment i majoritàriament es parli només del dolent, hi ha dos tipus principals:
- Estrès positiu (eustrès): és el que ens motiva a actuar, millora el rendiment i ens ajuda a afrontar reptes. Un adolescent que s’esforça per preparar-se per a un examen o una competició esportiva està experimentant aquest tipus d’estrès i l’esdeveniment no es viu com una condició amenaçadora sinó estimulant.
- Estrès negatiu (distrès): passa quan l’esdeveniment desencadenant es viu amb una pressió excessiva i sostinguda en el temps, superant la capacitat d’afrontament de l’individu. Aquest és l’estrès que genera ansietat, fatiga, problemes de son i dificultat per concentrar-se.
Principals causes de l’estrès en adolescents
El món actual imposa desafiaments que generacions anteriors no van experimentar amb la mateixa intensitat. El cervell adolescent és més «plàstic» del que mai tornarà a ser, capaç d’una notable adaptabilitat a la llum dels molts desafiaments socials, físics, espirituals i intel·lectuals que comporta aquesta fase de desenvolupament.
Aquest és, també, un moment àlgid per a l’inici clínic de la majoria de les malalties mentals. Les dificultats per gestionar la salut mental en els adolescents són comunes; a més, la majoria no busca ni rep cap mena d’ajuda especialitzada.
Saber identificar les principals causes de l’estrès en adolescents ens permet oferir el suport adequat a casa, a l’escola i a la comunitat. Anem a veure’n algunes:
🎓 La pressió acadèmica: quan el rendiment defineix l’autoestima
Els exàmens, la sobrecàrrega de tasques rutinàries i les expectatives de pares i docents poden fer que l’escola deixi de ser un lloc d’aprenentatge per convertir-se en una font d’ansietat. Molts adolescents senten que el seu valor es mesura en notes i que un sol fracàs podria arruïnar el seu futur.
- «Si no trec un 9 en aquest examen, no entraré a la universitat que vull.»
- «Els meus pares només es fixen en les notes, mai en el meu esforç i actitud.»
Quan la por al fracàs s’apodera de la ment, la motivació i la confiança en un mateix s’erosionen.
💬 Xarxes socials i el parany de la comparació constant
Les xarxes socials han canviat la manera com els adolescents es relacionen amb el món. Diàriament veuen vides «perfectes», cossos «ideals» i èxits que semblen inabastables. Les xarxes promouven la comparació, i amb ella arriba la sensació de no ser suficient i el desinterès per ser autèntic i viure una vida significativa.
- «Tots semblen més feliços i amb més èxit que jo.»
- «Si no publico alguna cosa interessant, ningú em tindrà en compte.»
A més, la hiperconnectivitat genera una necessitat de validació constant. Un simple «vist» sense resposta en un xat es pot convertir en una font d’angoixa.
🏡 Entorn familiar: la llar com a refugi… o com a font d’estrès en adolescents
La llar hauria de ser un lloc segur, però per a molts adolescents és una de les seves preocupacions més grans. Conflictes entre els pares, germans, divorcis, problemes econòmics o fins i tot la manca de temps de qualitat poden generar una sensació d’inestabilitat emocional.
- «No vull preocupar els meus pares, així que m’ho guardo tot.»
- «A casa tot són crits, prefereixo estar a la meva habitació o fora amb els amics.»
Quan l’estrès familiar no s’aborda amb afecte i paciència, l’adolescent es pot aïllar o desenvolupar estratègies poc saludables per sobreportar la situació.
👫 Dinàmiques socials: encaixar o ser exclòs
L’adolescència és una etapa en què el sentit de pertinença és fonamental. La pressió per encaixar, la por a ser rebutjat o a ser diferent poden generar alts nivells d’estrès.
- «Si dic que no, em deixaran de convidar.»
- «Em molesta el que em diuen, però si em queixo, serà pitjor.»
La por al judici social porta molts adolescents a actuar en contra dels seus valors només per evitar el rebuig.
📱 Excés de tecnologia i la manca de descans mental
En una era on la informació mai s’atura, el descans s’ha convertit en un luxe. Molts adolescents passen massa hores davant de les pantalles, ja sigui per estudis, xarxes socials o entreteniment.
El resultat: cervells sobreestimulats, problemes de son i dificultats per desconnectar del món digital.
- «Em vaig a dormir tard perquè em quedo mirant vídeos, i l’endemà no em concentro a classe.»
- «Si deixo el mòbil en silenci, em fa ansietat no saber què està passant.»
L’excés de tecnologia afecta la regulació emocional i la capacitat de relaxar-se, augmentant els nivells d’estrès sense que moltes vegades en siguin conscients.
Com afecta l’estrès al cos i la ment de l’adolescent?
Imagina un adolescent que, sense adonar-se’n, fa dies que estreny la mandíbula mentre estudia per a un examen. Gairebé no ha dormit, sent el pit oprimit i, quan els seus pares li pregunten si està bé, respon amb un sec: «Estic bé. Deixa’m en pau.” El que sembla un simple mal humor pot ser en realitat la reacció d’un cos en estat d’alerta constant.
L’estrès no és una emoció, és un procés fisiològic que impacta profundament en el cos i la ment. Quan es torna crònic, pot alterar el desenvolupament cerebral, debilitar el sistema immunitari i afectar l’estabilitat emocional dels adolescents.
L’adolescència és un procés de transició a la vida cap a l’edat adulta, i els esdeveniments socials i individuals que marquen el pas d’una etapa a una altra (entrar o deixar l’escola, cursar nous estudis, començar a treballar…), constitueixen esdeveniments de gran significat en la construcció de la identitat dels adolescents.
El cervell adolescent està en desenvolupament, especialment l’escorça prefrontal, responsable de la presa de decisions i el control d’impulsos. L’estrès prolongat pot alterar aquesta maduració, fent que els adolescents reaccionin de manera més impulsiva o tinguin dificultats per concentrar-se i regular les seves emocions.
Què passa al seu cervell quan està estressat o en estat d’emergència?
- Augment del cortisol i l’adrenalina
- Quan l’adolescent es sent sobrepassat (per exàmens, xarxes socials, conflictes…), el seu cervell percep una amenaça, activa el mode supervivència i allibera aquestes hormones.
- Això els ajuda a reaccionar ràpid en moments de perill, pero si es manté en el temps, afecta la memòria, la concentració i l’estat d’ànim.
- Sobreactivació de l’amígdala (centre de la por i l’emoció)
- Un adolescent estressat pot reaccionar de manera reactiva i emocionalment impulsiva, i sentir-se aclaparat fàcilment.
- És per això que quan estan sota estrès, poden tenir atacs d’ira, crisis de plor o ansietat per raons que semblen petites des de fora.
- Dificultat per a la presa de decisions
- Amb l’escorça prefrontal sota pressió, es torna més difícil planificar, prioritzar i prendre decisions lògiques.
- Això explica per què molts adolescents procrastinen o senten que no es poden organitzar quan estan estressats.
L’estrès: el canvi de mirada de la salutogénesis
Aaron Antonovsky, fundador de la salutogénesis, va iniciar les seves investigacions com a metge i sociòleg avaluant l’estrès en els individus des de diverses perspectives o causes de malaltia potencialment estressants: l’esclerosi múltiple, el càncer, i la salut mental en l’adolescència, entre d’altres.
Mentre investigava i analitzava un grup de dones en situació de menopausa, es va adonar que el que realment era important en la superació d’una situació d’estrès i ansietat, fins i tot tan traumàtica com haver sobreviscut a un camp de concentració, era algun factor intern i no tant extern, que feia que les persones poguessin recrear-se i gestionar-se per viure una vida comprensible i significativa, més enllà de qualsevol condició física, mental i social.
Antonovsky ens diu que, al llarg de la vida, ens estem movént sempre a la recerca de l’equilibri entre els factors que ens emmalalteixen (factors estressants) i els factors que ens sanen (factors que ens potencien). I escriu a “Unravelling the Mistery of Health: how people manage stress and stay well” que un factor estressant implica un estat de tensió amb el qual s’ha de lidiar. Que el resultat sigui patològicament neutre o saludable depèn de l’actitud i idoneïtat de l’individu en la seva gestió de la tensió al llarg de la vida.
Com ell ens feia notar, l’estrès és omnipresent a les nostres vides. I conèixer el conjunt dels factors que determinen la gestió de la tensió en cada individu, grup o comunitat, es converteix llavors en la qüestió clau de la investigació des de la perspectiva salutogénica sobre els actius o generadors de salut mental.
L’estrès pot ser positiu quan, en aparèixer el factor estressant, tenim la capacitat d’interactuar-hi des d’una ment oberta (per tant, amb possibilitat d’adaptabilitat i canvi), amb la creativitat disponible (és a dir, confiant en la nostra capacitat de gestionar la situació) que ens porta a la motivació per superar la situació amb entusiasme.
L’estrès com a força per al desenvolupament humà
Antonovsky es va adonar que li faltava una mesura de selecció o cribratge. Amb ella, volia poder identificar si un factor era determinant sense haver d’esperar el temps d’estudi per veure si funcionava o no. O, dit d’una altra manera, volia entendre quin factor serveix com a determinant de superació i categoritzar-lo.
Aquests factors, que també es relacionen i es coneixen com a actius de salut i actius per al desenvolupament en l’adolescència, suposen el conjunt d’habilitats, experiències i vincles que contribueixen a fer que les persones es mantinguin sanes malgrat viure condicions desfavorables o molt negatives. Així va ser com va desenvolupar el “Sense of Coherence” o SOC (Sentit de Coherència) com a resposta a la pregunta salutogénica: Què és el que crea salut i qualitat de vida (per a mi)?
«El que és comú a tots els recursos és que faciliten la comprensió dels innombrables factors estressants amb els quals se’ns bombardeja constantment. En proporcionar-li a un repetidament aquestes experiències estressants, generen amb el temps un SOC fort.«
Aaron Antonovsky
Dit amb altres paraules, s’adquireixen mais recursos a mesura que augmenta l’exposició a més esdeveniments estressants. I d’altra banda, com més recursos disposa un individu, més fàcilment pot superar un esdeveniment estressant i trobar significat al que passa.
Així és como defensava que exposar-se a situacions estressants no és necessàriament negatiu. Perquè la resposta està intrínsecament en la “gestionabilitat” de l’individu en aquesta situació donada. I un es gestiona millor i troba més fàcilment significat si comprèn el que passa, s’adona de com l’afecta i té la motivació i l’actitud per superar-ho.
Hi ha estudis que demostren que un SOC fort es correlaciona positivament con comportaments de salut mental com l’optimisme, la fortalesa, la resiliència i la capacitat d’afrontar l’ansietat, la desesperança i l’esgotament.
Per què és important que educadors, directors i famílies comprenguin l’estrès en adolescents?
L’estrès en adolescents no és només una qüestió individual: afecta l’ambient escolar, la dinàmica familiar i el desenvolupament social. Si els adults que envolten l’adolescent comprenen millor aquest fenomen, podran:
- ✅ Detectar signes d’estrès crònic, com canvis d’humor, irritabilitat o aïllament continuat.
- ✅ Fomentar un entorn de suport que ajudi els adolescents a desenvolupar eines de regulació emocional.
- ✅ Diferenciar entre un estrès saludable i un de nociu, evitant la sobrecàrrega acadèmica o social.
- ✅ Implementar estratègies i intervencions que promoguin l’autoconsciència dins i fora de l’aula per reduir el malestar emocional i el soroll mental.
L’estrès no desapareixerà, però amb l’orientació adequada, es pot transformar en un aliat en lloc d’un enemic. Com a educadors, directors d’escola i famílies, tenim la responsabilitat de proporcionar-los eines que els ajudin a gestionar el seu estrès, conèixer-se de veritat i desenvolupar habilitats de resiliència.
T’ha resultat útil aquesta guia sobre l’estrès en adolescents?
Si ets educador, director escolar o familiar i vols continuar aprofundint en salut mental i salutogénesis, et convidem a compartir aquest article, deixar les teves reflexions als comentaris o subscriure’t per rebre més recursos valuosos.
Preguntes freqüents sobre l’estrès en adolescents:
Per tant, l’estrès és una resposta fisiològica i emocional natural de l’organisme davant de situacions que percep com a desafiants o amenaçadores. La seva funció és ajudar-nos a reaccionar amb rapidesa i eficiència, preparant-nos per a l’acció. És preocupant perquè pot afectar el seu desenvolupament cognitiu, emocional i social si no es comprèn i s’aborda adequadament.
Les principals causes inclouen la pressió acadèmica, les xarxes socials, les dinàmiques familiars, la necessitat d’acceptació social i l’excés de tecnologia.
Quan es torna crònic, pot alterar el desenvolupament cerebral, debilitar el sistema immunitari i afectar l’estabilitat emocional dels adolescents. També pot produir símptomes físics com insomni, fatiga i problemes digestius.
La salutogénesis té el seu origen en un estudio científic centrat en l’estrès dels individus. Mentre investigava, Aaron Antonovsky es va adonar que el que realment era important en la superació d’una situació d’estrès era algun factor intern i no tant extern. Això va iniciar tota la teoria salutogénica posterior. Concretament, des de la salutogénesis, l’estrès no només es veu com un problema, sinó com un factor que, ben gestionat, pot enfortir la resiliència i els recursos interns de l’adolescent.
Perquè només coneixent les arrels i l’impacte de l’estrès en adolescents és possible crear entorns educatius i familiars que afavoreixin el benestar i el desenvolupament saludable dels joves.
