Com afrontar un any nou amb energia
El calendari ha canviat de pàgina. Estrenem data i any nou, tot i que seguim immersos en una muntanya russa de reptes. Malgrat tot, qui no fa plans i es fixa nous objectius a l’inici de l’any?
Pot passar que en poques setmanes perdem pistonada. Ens podem desanimar si no complim els nostres propòsits. El canvi i la incertesa continuen molt presents en el nostre dia a dia.
I l’estrès sembla un llogater que ja no se’n va de casa nostra ni de la nostra vida. Què ens pot passar llavors? Quin risc correm? Que normalitzem el fet de patir estrès i no ens cuidem com mereixem.
És «dolent» l’estrès?
No necessàriament. Almenys, no des de la mirada de la Salutogénesis. La Salutogénesis, precisament en investigar sobre l’estrès, rebutja la hipòtesi que els factors estressants siguin intrínsecament negatius.
El que és dolent és que normalitzem viure amb estrès, ansietat i tensió. No cuidar-nos ni guarir-nos és el que pot ser, no dolent, sinó fatal.
Mentre ens continuem veient fragmentats i dividits entre ment i cos, salut i malaltia, bo i dolent, tot es redueix a una polaritat. Això afavoreix que visquem les situacions de la nostra existència amb estrès.
Rebutgem un dels pols perquè volem ser a l’altre. Això ens fa perdre una gran quantitat d’energia.
Energia i estrès
També intercanviem energia amb les persones, els éssers vius i els nostres entorns. Entre ells i nosaltres es donen interaccions emocionals que afecten les nostres funcions biològiques. Aquestes són importants per determinar la nostra salut.
L’aproximació mèdica predominant encara considera que cos i ment són separables entre si i de l’entorn. Malgrat això, la investigació de la Salutogénesis ens demostra que:
els factors estressants poden tenir conseqüències saludables o beneficioses, segons les seves característiques i, sobre tot, de la capacitat de las persones per resoldre’ls (Antonovsky, SOC).
Superar reptes i límits propis, sentir que creixem i sentir-nos connectats a tot i a tothom ens ajuda a guanyar energia vital.
Els efectes de l’estrès s’aguditzen en moments de canvi
L’estrès és un dels efectes més estudiats per investigadors de camps molt diversos: sociologia, fisiologia, neurologia, infermeria, farmàcia, psicologia, medicina…
Els efectes de l’estrès s’aguditzen especialment en moments de canvi. Estan relacionats amb com percebem els esdeveniments de la nostra vida. Si els veiem com a amenaces, es dispara el soroll mental i perdrem la desitjada “peace of mind” o pau interior.
El problema de les investigacions sobre l’estrès és que encara no es reconeix obertament l’impacte fisiològic de les emocions. El pensament que les desencadena té un efecte directe en els nostres organismes.
Superar la tensió i l’estrès s’entrena
La gestió de l’estrès és una de las competències clau per a la vida i la salut. L’OMS la va incloure el 2003 entre les 10 habilitats bàsiques per preservar una bona salut mental.
Altres habilitats relacionades són el reconeixement de les emocions i els sentiments, la superació de conflictes i la resolució de problemes.
Pots trobar una explicació detallada sobre l’estrès i el seu impacte en la salut en diversos podcasts de l’Escola:
- Estrès, salut i malaltia mental
- Estàs empatxat de pensaments negatius?
- L’ansietat és filla de la por
Vols guanyar energia?
És fàcil: només cal trobar la teva motivació i sentit. Nombrosos estudis associen la manca de propòsit vital amb el malestar psicològic i físic.
Tot i així, tampoc cal que ens hi encaparrem avui mateix. Els estudis destaquen que ens generem malestar quan ens obliguem i ens forcem a complir objectius de manera rígida.
El que sí que cal és viure amb la determinació de voler trobar sentit a les coses. No hem de fugir cap a la següent experiència sense haver connectat amb la que vivim ara.
No és la quantitat d’experiències el que compta, sinó la qualitat i la calidesa amb què es viuen. Tenir reptes i propòsits és lloable, però no s’ha de convertir en una cerca constant de noves sensacions. Aquesta actitud indica malestar, especialment entre els joves i els adults de mitjana edat.
El sentit ens ajuda a evitar el desànim si sentim que hem fracassat amb els propòsits d’any nou. Quan trobem el sentit del moment present, ja no vivim les coses com un èxit o un fracàs. Obrim la porta a la confiança i la gratitud. Trobar sentit a la vida es relaciona amb més benestar i estabilitat psíquica.
L’art d’emmarcar els propòsits
Quan avancem en l’art de fixar-nos propòsits i objectius, és important assegurar-nos que siguin significatius i motivadors des d’una perspectiva humana.
- És a dir, que els propòsits tinguin en compte que som éssers multidimensionales i pluripotencials. Ens convé aplicar-nos una mirada oberta i completa.
- Que tinguin sentit, perquè busquem que les nostres diverses capacitats i facetes convisquin i s’expandeixin en coherència.
- Que els propòsits s’emmarquin en un àmbit més ampli que ens doni sentit. Això facilitarà que visquem els esdeveniments com a oportunitats.
D’aquesta manera, augmentarà la nostra comprensió sobre el que passa. Ens desafiarem amb ganes i esperança per trobar els recursos que necessitem, omplint la nostra vida de satisfacció.
Curar-nos de l’estrès reenfocant la nostra energia
«No és l’estrès el que ens mata, sinó la nostra reacció a ell. Si vols viure una vida llarga, enfoca’t a fer contribucions. Cada estrès deixa una cicatriu indeleble, i l’organisme paga per sobreviure envellint un poc» (H. Selye)
I és que perdent la por al canvi es guanyen oportunitats de servir i de deixar una petjada de qualitat en la teva vida i cap als altres.
Si vols començar aquest recorregut amb un primer pas, pots revisar: Qui sóc? Què em mou? Està pensat perquè pugis una escala d’11 passos (10 + 1) on recorreràs un camí estimulant de la ment al cor.
L’energia del cor no conté ansietat. És una energia en bombament permanent que et condueix a conèixer-te i a connectar amb el que has de fer aquest any i els que vindran. Perquè ara i cada dia ens podem omplir d’energia i salut.
