Seguim aprofundint en Aaron Antonovsky i la seva obra. Avui ens endinsarem en la innovadora descripció de la salut d’aquest científic que ens va deixar massa d’hora. Veurem com neix la Salutogénesis i com apareix el Sentit de Coherència. Tot això i molt més en l’article d’avui.
Aaron Antonovsky i la seva innovadora descripció de la salut
Si volem abordar la vida d’Aaron Antonovsky i la seva obra, hem de començar per una de les seves primeres grans contribucions. Ens referim a la seva innovadora descripció de la salut. No la veu com un «estat de benestar complet físic, mental i social». La defineix com un continu que busca l’equilibri entre el punt de màxima i mínima salut (benestar i malestar). D’aquesta manera acosta el concepte de salut de l’OMS.
Antonovsky ens diu que, al llarg de la vida, sempre ens movem buscant l’equilibri. Per un costat tenim els factors que ens emmalalteixen (factors estressants). Per l’altre, els factors que ens sanen o ens «activen».
Com ell ens feia notar, l’estrès està omnipresent a les nostres vides. Ja ho dèiem al post anterior sobre qui va ser Aaron Antonovsky. Llevat dels factors estressants que destrueixen directament l’organisme físic, els resultats de salut de les persones són impredictibles.
Com neix la pregunta salutogènica
L’any 1987 publica el llibre «Unraveling the Mystery of Health». Aquí és on Aaron Antonovsky i la seva obra comencen a mostrar els resultats d’un estudi. Es tractava d’un grup de dones que entraven a la menopausa. Aquesta població era molt diversa en origen i experiències de vida.
Antonovsky explica que el 29% de les dones supervivents dels camps de concentració nazis tenien bona salut. En canvi, en el grup de control de dones sanes sense aquesta experiència, el percentatge era del 51%.
Això no és gens sorprenent. Però ell, en lloc de conformar-se amb la dada, ho va enfocar de manera diferent. No es va limitar a veure com el trauma comprometia la salut. Es va fixar en el 29% que havia assolit un bon estat de salut malgrat tot.
Així és com formula la seva famosa «pregunta salutogènica». Per què les persones tendeixen a situar-se cap a l’extrem positiu del continu salut/malaltia? O per què es mouen cap a aquest extrem, sigui quina sigui la seva ubicació? Què fa possible que una persona vagi cap a l’extrem positiu de la salut?
La mirada que aplica a aquesta troballa ho va canviar tot. Es va fixar en el fet que el 29% de les supervivents no només van reconstruir la seva vida. A més, es declaraven felices i mantenien una bona salut.
Antonovsky va escriure: «això per a mi va ser l’experiència dramàtica que em va posar conscientment en el camí cap a la formulació del que he anomenat el ‘model salutogènic’.» («Unraveling the Mystery of Health»)
Els GRR o com els éssers humans superem la tensió?
Antonovsky escriu a «Unraveling the Mystery of Health» que un factor estressant implica tensió. Que el resultat sigui patològicament neutre o saludable depèn de com es gestioni aquesta tensió. Per tant, els factors que determinen aquesta gestió són la clau de la investigació en salut.
Estudiant les persones, va expressar la seva resposta en el concepte de recursos de resistència generalitzats (GRR, per les seves sigles en anglès). Aquests recursos són, entre d’altres: diners, coneixement, experiència, hàbits saludables, compromís, suport social, capital cultural, intel·ligència, activitats significatives, tradicions, autoestima i el sentit de la vida.
Antonovsky es va adonar que li calia una mesura de cribratge. Volia identificar si un factor era determinant com a GRR sense esperar gaire temps. És a dir, volia entendre quin factor serveix com a GRR i categoritzar-lo. Així va néixer el «Sentit de Coherència» com a resposta a la pregunta salutogènica.
El SOC (Sentit de Coherència): factor predictiu de la nostra capaçitat de superació
Antonovsky va escriure: «el que és comú a tots los GRR és que faciliten la comprensió dels nombrosos factors estressants que ens bombardegen. En proporcionar-nos aquestes experiències de manera repetida, generen amb el temps un SOC fort».
Dit d’una altra manera, quants més recursos té un individu, més fàcilment supera un fet estressant i en troba el significat. A més, s’adquireixen més recursos en exposar-se a noves situacions. Per això defensava que l’estrès no és necessàriament negatiu. La clau està en la capacitat de gestió de la persona.
Ens en sortim millor si comprenem què passa i com ens afecta. Així es determinen les relacions entre els tres components del SOC definits per Antonovsky i com es potencien mútuament.
Va definir aquest concepte central de SOC com una orientació global sobre la vida. Expressa la mesura en què es té una confiança generalitzada, duradora però dinàmica. Confiança que els entorns propis són predictibles i que les coses sortiran tan bé com sigui possible.
Al nostre entendre, el SOC constitueix una actitud vital. Determina la capacitat que tenim per fer un bon ús dels GRR. Significa la capacitat personal per gestionar fets estressants de manera efectiva, no només evitar-los. Significa conèixer els nostres límits, però també confiar en el nostre potencial.
Per desenvolupar un SOC fort és imprescindible conèixer-se i conèixer els propis actius i els de l’entorn. Cal conèixer-se fins al punt de saber què es necessita a cada moment. Sentir CONFIANÇA és també l’ancoratge clau per a Antonovsky en la seva teoria de la Salutogénesis.
Així, coneixent-se a un mateix, l’individu aconsegueix ordenar-se en relació amb el món. És llavors quan pot trobar significat i sentit a la vida. En aquest aspecte, Aaron Antonovsky té una visió de transcendència que facilita encaixar els fets estressants. Això porta l’individu a comprendre i trobar el sentit.
Com s’aprèn a desenvolupar aquest Sentit de Coherència?
Finalment, seguint el camí d’Aaron Antonovsky i la seva obra, trobem la frase següent: «l’individu ha d’aprendre, a través de l’educació, una visió satisfactòria del món. Ha de poder aprender que el món és comprensible, satisfactori, valuós, ple de sentit i gestionable».
Comenta que per a un infant és necessari tenir a prop un adult que li ensenyi a conviure amb les preocupacions i les pors. En el cas d’un adult, cal tenir algú a prop que li transmeti esperança i confiança en la vida.
Aquest SOC es desenvolupa com un procés de creixement i maduració interior. La persona va creixent amb els processos del món, mitjançant un aprenentatge i experimentació continus. Aquest «treballar-se» constant enforteix la persona de manera conscient i progressiva per afrontar la vida amb una salut òptima.
