Després del primer article sobre les Organitzacions Humanes, avui us portem aquesta segona part. Parlarem de la dimensió humana a l’organització: què és, com la mesurem i per què cal cultivar-la actualment.
Introducció a la dimensió humana (de la vida)
Començo aquesta entrada amb «La invitació» a llegir un extracte d’aquest antic poema d’Oriah,
No m’interessa el que facis per viure ni com has arribat fins aquí,
No m’interessa a qui coneixes,
No m’importa l’edat que tinguis,
No m’importa on vius ni quants diners tens, ….
… Vull saber si pots viure amb alegria,
Vull conèixer els teus anhels i si t’atreveixes a somiar a realitzar-los,
Vull saber què et sosté per dins quan tot el demés s’ensorra,
Vull saber si pots estar sol amb tu mateix,
i si realment t’agrada la companyia que omple els teus moments buits.
El poema sencer és una invitació a aprendre el sentit de l’humà i a entregar-se a la vida en majúscules. Això ha començat amb força en aquesta primera part del segle XXI. Avui, l’any 2020, ho veiem amenaçat en el nostre avanç com a espècie de la manera més fortuïta.
Què és la dimensió humana a l’organització i com la mesurem: les tres intel·ligències
L’evidència científica ja demostra que la dimensió humana més elevada «és» i es manifesta com a energia d’amor. És un element intangible i real alhora. Parlem de l’autèntic, no de l’amor condicionat que vam aprendre de les pel·lícules o els contes de la infantesa. Aquesta autenticitat és una energia totalment contraposada a la de la por, els límits i les normes que encara domina la majoria dels nostres ambients, tant interns com externs. Però anem a pams…
Al llarg del segle XX, el Quocient intel·lectual o d’intel·ligència (QI) ha dominat l’escena. Aquest tipus d’intel·ligència és la que fem servir per resoldre problemes racionals, lògics i d’estratègia. És el nostre primer procés cerebral, altament adoptat des de Newton i Darwin.
Als anys noranta, Goleman va popularitzar la Intel·ligència emocional (IE). Probablement va rebre la influència de la teoria de les intel·ligències múltiples (IM) que Gardner havia donat a conèixer uns anys abans. La IE ens fa conscients de les emocions que sentim. La ciència demostra que, quan es danyen les zones cerebrals que reflecteixen el que sentim, pensem amb menys eficàcia. Això confirma que emoció i pensament són un binomi indissoluble.
Com es relacionen les teories de Goleman i Gardner? Podem decir que la IE de Goleman engloba les intel·ligències interpersonal i intrapersonal que defineix Gardner. També Gardner havia definit el «concepte d’intel·ligència» com la capacitat latent i desenvolupable. Perquè es converteixi en intel·ligència, cal que compleixi vuit criteris en els quals ara no entrarem. En qualsevol cas, el que importa ara és adonar-nos que tota la psicologia occidental del segle XX ha estat dominada per dos processos: el racional (QI) i l’emocional (IE).
Però ni el QI ni la IE, junts o per separat, són suficients per explicar tota la riquesa de la intel·ligència humana. Els éssers humans som essencialment espirituals perquè sentim la necessitat de fer-nos preguntes fonamentals. No va ser fins a principis d’aquest segle XXI que va començar a aparèixer una gran quantitat d’informació científica que encara s’està digerint. Aquesta informació ens mostra l’existència d’una tercera intel·ligència: la intel·ligència espiritual (IES).
Aquesta intel·ligència es desplega davant la necessitat de fer-se preguntes essencials com ara: per què vaig néixer? Quin és el sentit de la meva vida? Per què he de seguir endavant quan em sento deprimit, cansat o frustrat? Què fa que tot això valgui la pena?
Com està introduïda avui la dimensió humana a l’organització
Goleman i Gardner ens van parlar d’emocions intrapersonales (les que es donen en nosaltres i marquen la relació que mantinc amb mi mateix) i d’emocions interpersonals (les que compartim amb els altres o utilitzem per relacionar-nos-hi). Tot i que la IE ens fa conscients dels sentiments propis i dels altres, ens ajuda a desenvolupar empatia i a respondre al dolor o al plaer, la simple IE no pot
ajudar-nos a superar l’abisme entre ambdós tipus d’emocions, intra i
interpersonals.
I és que necessitem la IES per comprendre qui som, què signifiquen les coses per a nosaltres i com donem als altres un lloc i un sentit a les nostres vides. El mateix Gardner va admetre l’existència d’una intel·ligència espiritual anys després d’haver publicat el seu llibre «Intel·ligències múltiples».
La IES facilita el creixement en ser un centre actiu que dona sentit i crea valors. I aquesta és la preocupació principal de la gent avui dia: el sentit de las coses, el valor del que fem i som. Molts afirmen que la necessitat
de trobar sentit es troba a la base de la crisi humana actual. Deia Viktor Frankl:
La cerca de sentit és la primera motivació de la vida d’un home i no una «racionalització secundària» d’impulsos instintius. Aquest sentit és únic i específic, ja que pot ser trobat per cada home tot sol. Llavors adquireix una importància que satisfarà la seva pròpia voluntat de significat.»
La recerca de Ramachandran i col·laboradors, de la Universitat de Califòrnia, aporta a més una prova científica de l’existència al cervell d’un centre que podem anomenar espiritual. Aquest centre ha anat creixent al llarg de l’evolució de la nostra espècie, i és on resideix aquesta dimensió de sentit. El seu conjunt neuronal i les xarxes que el conformen estan localitzats entre els lòbuls temporals del cervell.
D’altra banda, les investigacions del Prof. Singer del Max Planck Inst. proven que existeix un procés oscil·latori neuronal al cervell dedicat a fixar i unificar informació, donant significat a les nostres experiències.
Tot i que vivim i creixem en una societat materialista, la bona notícia és que podem superar aquesta crisi humana si desenvolupem aquesta intel·ligència, la IES. Està en nosaltres i, com tota intel·ligència, es pot cultivar. El seu conjunt neuronal i les xarxes que el conformen estan localitzats entre els lòbuls temporals del cervell. Ara, el que sabíem per experiència també es pot conèixer per evidència. Cultivar la IES ens ajudarà a desenvolupar la dimensió humana a l’organització.
I què defineix una alta IES? Les qualitats de la IES
Aclareixo primer de tot que la IES no té connexió necessàriament amb la religió. I també que ser religiós no garanteix un quocient alt de IES.
La IES és una capacitat interna i innata del cervell humà que, si la desenvolupem i la utilitzem, ens ajuda a forjar nous rumbos trobant en nosaltres allò que ens emociona, ens dona sentit, ens dignifica i ens fa de guia. Trobar el sentit comença amb la pregunta: quina és la teva història d’amor amb el món? Què demana l’amor que faci ara? I és que aquestes preguntes ens conviden a mirar cap endins i a relacionar-nos amb els altres des d’un lloc nou, més enllà dels límits egocentrats.
Una alta IES es defineix per les característiques següents:
- capacitat de ser flexible
- tenir un alt nivell de consciència d’un mateix
- capacitat d’afrontar i transcendir el dolor
- capacitat de reconèixer i d’utilitzar el sofriment transformant-lo
- la qualitat de ser inspirat per una visió i valors
- oposició o resistència a causar danys innecessaris
- tendència a veure les relacions entre les coses (ser holístic)
- marcada tendència a preguntar «per què?» «i si…?»
- tenir facilitat per desafiar el «status quo»
Quan s’ha d’utilitzar la IES
La IES difereix principalment de la IE en el poder de transformació que té. Tal como defineix Goleman, la IE em permet conèixer en quina situació em trobo i llavors adaptar el meu comportament a les expectatives. Això és treballar dins dels límits. La IES, en canvi, ens dona capacitat per
qüestionar-nos aquests límits, discernir i modificar per modular la rigidesa
d’unes regles, i fer-ho a més amb comprensió i amor.
Fem servir la IES quan necessitem ser creatius, quan necessitem ser flexibles, visionaris i espontanis. La utilitzem perquè ens permet transformar creativament una situació quan estem compromesos perquè volem viure una cosa nova. Així ens obrim a explorar i alterar les situacions vivint un joc infinit i permetem desenvolupar la dimensió humana a l’organització.
La importància de la IES en la transformació personal i de l’organització
És important saber que els nostres cervells estan dissenyats perquè les tres intel·ligències QI, IE i IES puguin funcionar juntes i es complementen. Però cadascuna té la seva pròpia àrea d’acció i pot funcionar per separat seguint mecanismes diferents. De manera que podem no ser òptims en les tres de forma simultània. Per exemple, podem tenir un QI i una IE alts i una IES baixa. O un QI alt i una IE i IES baixes.
Si posem exemples propers, diríem que els ordinadors tenen un QI elevat, coneixen les regles i les segueixen, i això els fa eficients en el que fan. D’altra banda, tenim els animals que, sovint, tenen una IE sòlida, tenen sentit d’on són, del medi al qual pertanyen i saben com respondre adequadament al que se’ls presenta en cada moment. Però ni els ordinadors ni els animals es pregunten per què tenen aquestes regles i quin sentit tenen, o si poden aspirar a canviar alguna cosa o a viure una altra situació. Funcionan dins dels seus límits i dels seus mecanismes apresos, per això diem que el seu joc és finit.
Com a humans, com a espècie, des que vam baixar dels arbres fa dos milions d’anys estem en cerca i realització de la nostra missió o sentit. S’estima que la IES, el tercer sistema neural del cervell, apareix en la nostra història com a espècie fa poc, uns 70.000 anys, i ve per donar resposta a aquest anhel de sentit que ens va impulsar a baixar dels arbres.
La IES ve per quedar-se —si ho permetem— i ens ofereix un procés que unifica i integra la informació que proporcionen les altres intel·ligències, QI i IE. El més important és que té el potencial de transformar el que ha sorgit d’ambdues intel·ligències. Per tant, la IES permet una renovació total ara mateix, perquè es dona i passa ara. Així és como la transformació es produeix sense esforç en integrar el sentit de les coses i els esdeveniments. Això, a més de fer-nos aprofundir, ens permet renovar en cada instant qualsevol situació.
Per què necessites desenvolupar la IES a l’empresa?
Si aspires a la transformació o al canvi cultural, cal la força i la potència creadora de la dimensió interior o espiritual en acció. En llisto algunes raons, entre d’altres:
1- Perquè necessites persones transformades que vulguin transformar organitzacions amb èxit.
La IES és la intel·ligència que necessites potenciar perquè ens fa conscients que tenim problemes existencials, siguin els que siguin, i ens permet resoldre’ls o trobar la pau
malgrat ells. Fem servir la IES per avançar cap a la persona desenvolupada que tenim el potencial d’arribar a ser i per gestionar situacions i problemes amb els quals ens sentim encallats o atrapats pels nostres vells comportaments del passat.
2- Perquè les persones a l’organització volen formar part de la solució, no del problema.
No obstant això, avui dia es percep neguit en les persones i les organitzacions. Sense ànim de semblar alarmista, m’atreveixo a dir que estem a l’abisme com a espècie (individualmente per com em relaciono amb mi mateix) i com a organització (per com em relaciono amb els altres i amb el món).
Veig cada dia com s’habiliten plans per a un canvi cultural, però es continuen abordant amb models lineals quan el món es mou de manera exponencial. Conformar-nos a «aprendre» o desenvolupar la IE no ens farà sostenibles com a éssers humans ni canviarà els vells models de negoci que estan destinats a desaparèixer.
3- Perquè necessites donar un altre rumb a l’organització
Un rumb que doni sentit i missió al que fas, a més de resultats econòmics. Aquest és també el sentit fonamental que té el desenvolupament d’un propòsit per a les organitzacions que comparteixen un nou mil·lenni i paradigma. Però no avançaràs a la velocitat que voldries veure implantat aquest nou rumb sense un model nou que potenciï la IES dels col·laboradors.
4- Perquè els col·laboradors demanen trobar sentit al que fan
Ells demanen passar a l’acció i, certament, no podràs transformar la cultura sense el compromís de les persones en la seva pròpia transformació personal. Per a això, necessiten trobar sentit i valor de contribució en el que l’organització diu, fa i es proposa fer. Necessites tocar el cor, no l’emoció, que és efímera. Necessites connectar i vincular el més profund de cadascú en el desenvolupament d’aquesta visió de conjunt que inclou tothom i on tots compten i contribueixen.
Per què? Perquè està en la nostra naturalesa la capacitat d’aspirar a alguna cosa que ens enriqueix com a espècie, que ens proporciona valor i ens porta més enllà de nosaltres mateixos.
Què puc fer per canviar
La IES està en nosaltres en potència, com ho estan totes les intel·ligències en el nen quan neix. I de la mateixa manera que fem amb totes les altres intel·ligències des que naixem i a l’escola, es pot cultivar i entrenar.
El nostre repte més gran és que vivim en una cultura espiritualment pobra, caracteritzada pel materialismo i el curtterminisme. La nostra esperança resideix en el fet que està tot per fer, ja que fins ara no ens hem entrenat gaire.
La nostra inspiració exponencialment transformadora es troba a LifeCourse Journey. Es va crear per a això: perquè, de la mateixa manera que Rafa Nadal entrena el seu servei i els seus cops, també podem entrenar i desenvolupar aquesta capacitat latent i convertir-la
en intel·ligència humana conscient. Parlem?
