El riu de la vida i les Competències per a la Vida i la Salut
Ser feliç és el teu regal de vida, el que tenies per dret de naixement, naturalment. Tan natural com entrar a refrescar-te al riu un dia de calor. En entrar-hi, pot passar que et sorprengui el corrent i et comencis a lliscar riu avall.
Quan passa, potser t’espantes perquè, arrossegat/da pel corrent, entropesses amb salts, troncs, pedres i altres dificultats per nedar o navegar. Però també, si transcendeixes aquest punt de l’esglai inicial i mires més enllà, trobes molts recursos que et sostenen.
Poden ser recursos aliens, per exemple, un tronc on agafar-te; sí, aquest mateix tronc que fa un moment et semblava una amenaça. O poden ser recursos propis que estan al teu interior i que has utilitzat ara. Aquests recursos propis poden ser, per exemple, la capacitat de resistir, la força per remar o la destresa de nedar.
Són recursos propis perquè els has tret de la teva pròpia naturalesa, d’allò de què estàs fet (la força, la resistència, la intel·ligència…). I veus que, quan els combines i els utilitzes amb altres competències que has adquirit (per exemple, saber nedar, saber remar), t’ajuden a arribar a llacunes plàcides, en calma, a la riba per descansar.
T’ajuden a sortir del «mode sobreviure» (dominat per la por de morir ofegat), i saltar al «mode viure». Així pots gaudir de l’experiència que t’ofereix el riu de ser i sentir-te viu/va i capaç de superar els obstacles. I no només això, sinó que a més, en aquesta experiència viscuda així, sents que madures i creixes. Gràcies a la sorpresa i al repte que t’ha suposat refrescar-te al riu.
El riu de la vida i Aaron Antonovsky
Aquesta metàfora del riu de la vida la utilitzava Aaron Antonovsky per descriure i explicar el significat de la Salutogénesis. Antonovsky va desenvolupar la seva teoria científicament, des de l’observació i l’estudi d’un grup de dones que havien passat per l’experiència dels camps de concentració a la Segona Guerra Mundial del passat segle XX.
Antonovsky va fonamentar la relació entre la salut, l’estrès i la mateixa capacitat de confiar i espavilar-te a la vida. Conèixer i practicar la Salutogénesis ens ofereix l’oportunitat de transformar una mirada de malaltia, de supervivència, en una de salut, de vida.
Però tornem al riu! Sens dubte, ficar-se al riu requereix la decisió innocent de refrescar-se, una motivació. Davant l’arrossegament del corrent, saltar del «mode supervivència» al «mode viure» requereix determinació. I sobretot requereix confiar, confiar en què? En el fet que ja disposes dels recursos propis. En el fet que apareixeran en tu o en el teu entorn, disponibles perquè els utilitzis.
Què necessites per saltar al riu de la vida?
Per saltar al riu de la vida necessites:
- les teves competències que coneixes i entrenes,
- i la teva atenta observació a allò que et passa a tu, ara, en aquest moment.
En adonar-te’n i confiar, no et deixes portar per la força dels patrons de supervivència, que surten a intentar protegir-te.
Són patrons que arrosseguen molt, estan ancorats en la por i, amb la seva resposta ràpida, intenten salvar-te. Tot i que sovint la seva reacció és molt desproporcionada al risc que corres i per això solen empitjorar les coses…
Sempre saltem quan estem decidits a viure. Quan et sents capaç i competent i no et conformes a sobreviure. Així trio respondre. Ara mateix. Aquesta és la llibertat de triar l’actitud de la qual ens parlava Viktor Frankl. Només així, en aquesta resposta interior trobem un sentit íntim a allò que passa i connectem amb l’autèntica força de la llibertat. La llibertat primera i última de la qual també ens parlava J. Krishnamurti.
La importància de les Competències per a la Vida i la Salut avui i en aquest entorn Covid.
Les competències per a la vida i la salut ens entrenen la mirada cap a l’interior i la visió exterior. I en «el riu de la vida», millor em sortirà com més les hagi practicat i integrat en mi. Ja veuràs que a mesura que les aprenem i practiquem, ens tornem competents en les nostres relacions i savis en les nostres vides.
Quines són les 10 habilitats per a la vida que va declarar l’OMS el 2003?
L’OMS va declarar 10 habilitats que, ben apreses, entrenades i practicades, milloraran la nostra salut mental, la nostra qualitat de vida i, sens dubte, els nostres resultats.
- Autoconeixement.
- Comunicació i assertivitat.
- Relacions interpersonals.
- Empatia.
- Gestió d’emocions i sentiments.
- Gestió de la tensió i l’estrès.
- Presa de decisions.
- Gestió de problemes i conflictes.
- Pensament creatiu.
- Pensament crític.
Són suficients aquestes 10 habilitats per superar reptes, incertesa i guanyar salut?
A mesura que anem entrenant i practicant aquestes competències, comencem a descobrir la força d’obrir-nos a deixar anar límits i a créixer. I ens hi atrevim perquè decidim que ens mereixem arriscar, ja no per un cotxe, o més diners, o més posició. Ho fem perquè volem ser feliços i trobar el sentit de la vida.
Des de l’experiència pròpia en l’àmbit de la salut i la malaltia, des del lideratge executiu en entorns d’empresa familiar i de multinacional, et puc dir que avui necessitem alguna cosa més.
També des de l’acompanyament realitzat els últims anys a persones de toda condició, i basant-me en les troballes sobre la naturalesa humana en moments difícils de la vida, puc confirmar que necessitem alguna cosa més.
Per tot això és pel que en aquesta Escola afegim més continguts i eines per aprendre noves competències fonamentals perquè donen sortida al nostre potencial, i també perquè ens conviden a viure des de l’autenticitat a cada moment.
Així trobaràs recursos per entrenar i conèixer des de l’evidència científica les competències:
- Acceptació.
- Resiliència.
- Inspiració i Confiança.
- Lideratge al servei.
Aquestes competències, que ja es barregen amb actituds i comportaments, complementen i acceleren el necessari canvi i transformació tenint cura de la nostra salut mental.
L’OCDE defineix: quines competències uneixen el desenvolupament humà i l’econòmic?
Ens ha semblat interessant apropar-te aquest informe atesa la ressonància que té l’OCDE en els àmbits laborals. A través del seu projecte DeSeCo «La definició i selecció de competències clau» destaca que:
Una competència és més que coneixements i destreses. Implica l’habilitat d’enfrontar demandes complexes, recolzant-se en i mobilitzant una gran diversitat de recursos, incloent-hi comportaments, coneixements i actituds.
OCDE – Projecte DeSeCo
En el seu estudi es van identificar els criteris que ha de reunir una competència per resultar clau:
- Contribuir a resultats valuosos per a societats i individus;
- Ajudar els individus a enfrontar importants demandes en una àmplia varietat de contextos, i
- Ser rellevant tant per als especialistes com per a tots els individus.
L’OCDE defineix a continuació en el seu informe les 3 competències clau que fan possible el desenvolupament econòmic per a una vida millor:
- Tenir la capacitat de saber utilitzar un ampli ventall d’eines i interactuar constructivament amb el context social.
- Ser capaç de comprometre’s amb altres en un món cada vegada més interdependent.
- Assumir la responsabilitat sobre la pròpia vida situant-la en un ampli context social.
Totes aquestes propostes ens obren nous horitzons pel seu impacte en el desenvolupament humà i la sostenibilitat.
Ens satisfà dir-te que en aquesta Escola de Competències per a la Vida i la Salut treballem totalment alineats amb les declaracions d’aquest i altres informes i estem determinats a aportar solucions a la necessitat de prendre consciència, aprendre i practicar les competències que permetin apropar-nos a complir amb els ODS, específicament els d’Educació i Salut.
Per què necessitem aquesta Escola per aprendre-les i practicar-les?
Arribarà un dia en què la vida em sorprendrà plantant-me davant d’un repte totalment inesperat. A menys que hàgim tingut la fortuna de néixer i créixer en entorns familiars, educatius i laborals ja savis, em faltaran recursos i respostes.
Si no hem tingut aquesta sort, necessitarem trobar-les. Quan m’adonaré que necessito alguna cosa més? Quan m’arribi el moment, per exemple, d’insatisfacció o desmotivació:
- Sents que la teva vida ha entrat en un bucle? Sents desorientació i angoixa?
- Et sents sol/a i frustrat/da? Et forces cada dia per sortir del llit?
O bé quan m’arribi un altre moment «dur»: aquesta decisió de separar-me que he de prendre i no m’atreveixo, aquest acomiadament, aquesta malaltia…,
En aquests moments crítics de la meva vida em sento molt desorientat/da i m’enfronto a l’evidència que, amb el que he après fins ara, amb prou feines me’n surto i continuo patint, i no poc!
Tots, absolutament tots nosaltres necessitem transcendir les circumstàncies de l’existència i trobar-hi el sentit. I aquesta Escola és la llar on ho descobreixes i ho transformes.
M’encantaria que aprenguéssim les Competències per a la Vida i la Salut abans de topar de morros i comprovar que no som feliços. Patiríem menys. Però no importa quan aprengui, només importa que m’obri a aprendre.
Perquè et mereixes el millor per a tu i per a les generacions que vénen darrere teu. El que importa és fer el primer pas per assolir el que hem vingut a realitzar: l’autèntic sentit de ser humans.
